Loíset èra aquí de se maridar: aviá enveja de se maridar.
|
Aquí me fas plan plaser; per un còp siás plan rasonable.
|
Veja aquí! vòl dire « Qué vòls, i podèm pas mai! ».
|
Un aròma es una nolor (una redoléncia, una bona sentor).
|
Arpejar / arpinar / arpissar... vòlon dire engraunhar.
|
Obrir una pòrta. Obrir una letra. Obrir un còlis. Obrir son còr.
|
Obrir una sesilha de trabalh. Obrir (parar / tibar) l'aurelha.
|
Obrir botiga. Obrir la caça. Obrir los ucles (los uèlhs).
|
La maridèra es la tissa, l'enveja o lo besonh de se maridar.
|
En lenga parlada, far obstruccion se ditz entrepachar.
|
Fa luna. Fa vent. Fa solelh. Fa caud. Fa freg. Fa tebés.
|
Fa un temps de can: fa bravament meissant temps.
|
Escopissiá d'ustras (escopissiá gras) a vos far patir.
|
Escopissiá agre (repotegava), qu'èra fòrt en colèra.
|
Cridas coma se foguèssi sordanha (coma s'èri sord).
|
Carronha l Carrònha ! son de qualificatius insolentaires.
|
Cadena de bicicleta. Cadena de medalha. Cadena de solidaritat.
|
Las cadenas de l'amor. Cadena de magasins. Cadena alimentària.
|
Cadena de television. Cadena radiofonica.Cadena dels Pirenèus.
|
Reaccion en cadena. Cadena d'arpentaire. Cadena d'argent.
|
De caire: de galís. Laissar de caire: laissar de costat.
|
De tot caire: de tot latz (de cada costat / de cada band).
|
De biais que (de sòrta que) t'agrade, te laissi causir.
|
Un ditz bif, l'autre baf: un ditz negre, l'autre blanc.
|
Copar en bisèl vòl dire copar de galís e non pas d'angle drech.
|
«Una annada sautarèla» es una annada bissextila.
|
Soi embestiat quicòm! : soi bograment embestiat !
|
Se boissar los uèlhs (los uòlhs) vòl dire se fretar los uèlhs.
|
Bufar: se vantar / se conflar / fanfaronar / èsser confleta.
|
Son de bana vòl dire son complicis / s'endevenon plan.
|
Bogre de banasta! (bogre d'ase, bogre de piòt, bogre de maladrech l),
|
Far quincanèla: far bancarota / metre la clau jos la pòrta.
|
Es bandat coma una ascla (bandat coma un cunh ; bandat a la clau).
|
Se botèt (se metèt) a plòure. Se botèt a plorar. Se botèt a rire.
|
A plec de braç: a fòrça de braç / a la fòrça dels braces.
|
N'ai las plenas cauças (calças) : n'ai un brave sadol!
|
Bragar vòl dire se vantar, se conflar, èsser confleta.
|
Amodar vòl dire metre en brand, metre en movement.
|
Brandís-te ! : bolèga-te ! Se brandiguèt : se boleguèt.
|
Donar lo brande vòl dire amodar, metre en movement.
|
Sonar a brandol vòl dire sonar a brand, sonar en grand.
|
Un brave emplastre se ditz tanben « un viramarion ».
|
Plòu bravament: plòu quicòm, plòu aicisèm (plòu fòrça).
|
De farinal (de bren) es de farina grossièira d'òrdi o de civada.
|
A bròcacuol: al brutle, a cambas-ajudatz-me, vitament.
|
Buscalhar vòl dire amassar de buscalha (de bròcas secas).
|
Rodar l'antifa vòl dire far la tralla, passar país, vagabondar.
|
Fa prodèl (o far pròdol) vòl dire ajudar / sostar / socorrir.
|
Per destenembre vòl dire per mesgarda o per oblit.
|
Una pèira de sucre / un calhau de sucre: un sucre.
|
Calhòl: calhet (de doas colors). Una vaca calhòla.
|
La campana-martèl es lo tòcasenh, lo batsenh, l'òrda.
|
Una aiga canda es una aiga blosa (pura, neta, clara).
|
Ai la canha: ai pas ges (brica) enveja de trabalhar.
|
Virar canturlas es pèrdre lo cap / pèrdre lo carabiròl.
|
Sens cap ni centena vòl dire sens cap ni coa (sens fil conductor).
|
Cap e cuol vòl dire virats al senscontra un de l'autre.
|
A plen de cap vòl dire a fimple de cap (de tota sa votz).
|
I n'a pas cap pus: i n'a pas un demai/ i n'a pas d'autre.
|
Se capitèt que ... : s'endevenguèt que ... / s'encontrèt que.
|
M'agachèt de coa d'uèlh: m'agachèt del canton de l'uèlh.
|
Coar d'uòus. Coar quicòm.Coar la gripa. Coar una idèa.
|
Far la coa es esperar son torn dins una tièira (una fila).
|
Un coble d'amoroses : dos amoroses. Un coble de colombs.
|
Una cocolucha es una tufa o un tufet de pels o de plumas.
|
Sètz de còfa o qué? vòl dire: Sètz complicis o qué?
|
Sabes pas çò que per tu còi dins l'ola: çò que t'espèra.
|
Siás una coja! Siás un api! Siás un ase! son sinonims.
|
Lo còl me dòl: ai mai de còl. Un còl de montanha.
|
A comolum: a roncéncia / a foison / a bodre / a volontat.
|
Una companhiá de perdigals. Una companhiá militara.
|
Als grands quatre pès / al brutle / a cambas-ajudatz-me,
|
Confessar lo lièch: lo fa vitament, lèu fach, a tota prèssa. |
Als quatre dalhs / als quatre confèrs / al brutle / a la buta-buta.
|
Me'n pòdi pas consolar: ne reveni pas / me sembla pas possible.
|
Fa la contra a qualqu'un: lo contrar o li far concurréncia.
|
) ">O fas tot a contrabiais ! (a l'arrevèrs / al revèrs / a revèrs).
|
Prene lo contrapè de quicòm es anar al senscontra.
|
Prene qualqu'un a contrapè (a rebors) es lo desequilibrar.
|
A l'encòp: al còp / ensemble. De còps : qualques còps.
|
Còp entre autre: cada dos còps. De còp: vivament.
|
De còp en còp / còp o autre / a bèles còps : de temps en temps.
|
Copar carrals : cambiar de conversacion; contradire.
|
Un cauçapè de còma. Una penche de còma. Una tabatièira de còma.
|
Bogre de cornifla ! : Bogre d'ase! Bogre d'api! Bogre de piòt! |
Una correja es una lonja de cuèr. La correja de las cauças.
|
Vai-te'n manjar de corrópias ! : vai-te'n al diable!
|
Conéisser la catorzena es èsser coquin o coquinàs.
|
Cercar cinc patas a un moton / cercar lo nas darrièr las aurelhas.
|
Gratar camin (caminar al brutle, caminar vitament).
|
Fugir a cambas-ajudatz-me vòl dire fugir al brutle.
|
S'avodar a Nòstra Dama de las cambas (fugir al brutle).
|
Plòu aicisèm / plòu bravament / plòu quicòm (plòu fòrça).
|
Far responsa a una letra. Far pas responsa: respondre pas.
|
Acomolòfi de circulacion. Acomolòfi de sang al cervèl.
|
Far la contra a qualqu'un: li far concurréncia o lo contrar.
|
Ont te'n vas tant aviat: ont te'n vas tan promptament?
|
Alargar / alarguir vòl dire far venir pus larg, agrandir.
|
Aquí l'alh! vòl dire: aquí l'agre / aquí la dificultat !
|
«D'ait en plond» es sinonim de « de naut en bas ».
|
Alucar / alumar / inflamar : metre lo fuòc endacòm. |
Amodar la pendula vòl dire tornar montar la pendula. |
Donar d'ample vòl dire delargar, liberar, destibar.
|
Donar d'ample a un aucelon, a un presonièr, a una còrda.
|
Las doas biaças d'una bicicleta. A de biaças jos uèlhs.
|
Un colant es un anèla de cortina o un anèl de colaret de femna.
|
Colar vòl dire empegar / encolar: enduire de còla o de pega.
|
Colar vòl dire tanben costar. Quant te còla ton Laguiòla?
|
De bon grat e mai ça que la : qu'aquò t'agrade o pas.
|
Menar una vida de Cocanha es la se passar fòrt plan.
|
Èsser pas a nòças vòl dire trimar / patir / far en pena.
|
Me fas secar: m'embèstias (m'importunas) bravament!
|
Veirà pas la flor dels peses vòl dire passarà pas l'ivèrn.
|
Me fas susar! / Me fas secar! (M'embèstias / m'importunas.)
|
Molestar qualqu'un es l'embestiar, l'importunar, l'emmerdar.
|
Sèm pas tròp debonorièrs : arribam pas tròp de bona ora.
|
S'afanar vòl dire se despachar (se preissar / se coitar).
|
L'umiditat aglutina la farina. La pluèja aglutina la posca en fanga.
|
«A mon agrat» vòl dire « que m'agrada, que me conven ».
|
Venir pus grèu vòl dire s'agreujar (venir pièger / s'agravar).
|
S'agusardir, s'agusir, s'acoquinar (venir gus, paucal).
|
La salmoira (la salmora) se ditz tanben « l'aigasal ».
|
L'aigardent se ditz tanben « de blanca» o « de tressièis »,
|
Se sentir d'aise vòl dire èsser a l'aise (èsser pas geinat).
|
Aquò me fa aissa: aquò me ven a revèrs (me repugna).
|
Acabatz d'intrar ! : intratz, intratz ! que vos esperàvem.
|
Es un passapaís : un barrutlaire, un rebalaire, un vagabond.
|
Baste que ploguèsse ! (seriam contents que ploguèsse).
|
Virar batas vòl dire morir (defuntar) o crebar (bèstias).
|
Baug, -ja, vòl dire fòl, -a ; falord, -a ; folastre, -a.
|
Una arca (un baut) es un còfre de fust per servar lo gran.
|
lès! que siás baug (falord)! Alícia èra bauja de dolor.
|
Baujum vòl dire baujariá, falordièira, extravagància, foliá.
|
Un bavard, en occitan, es un confleta (un vanitós).
|
Bavardar, en occitan, vòl dire se conflar (se vantar).
|
A bèl èime: a bodre, a foison, a roncéncia, a volontat.
|
Un bèl (un polit) image. Un òme bèl: un òme grand.
|
Soi enlusernat, soi enlugrenat : los uèlhs me fan quatre.
|
Se gratar lo bescle vòl dire se gratilhar, se cosserguejar.
|
Florentin, siás un ase cap e tot: siás un brave ase.
|
Siás un ase! : siás un piòt / siás un api / siás un pèc!
|
T'assolidi (t'afortissi / t'asseguri) que plourà pas encara.
|
Far aissa vòl dire poder pas endurar / atissar / aver en òdi.
|
Un atots es una carta mèstra o un brave (fòrt) emplastre.
|
Atretant que: mentre que, pendant que, del temps que.
|
Al mai córrer: al brutle / a la buta-buta / plan vitament.
|
Cotigar o cosserguejar vòlon dire tanben far de cossergues.
|
Far de cossergues : gratilhar qualqu'un per lo far rire.
|
Cotilhonejar es femnassejar (acotir / córrer las femnas).
|
Es pas de creire: sembla pas possible de creire aquò.
|
Créisser vòl dire butar, grandir, possar, augmentar.
|
Macassiu, me soi cremada la man! (me soi facha una cremadura).
|
Cremesin vòl dire roge-sang (vermelh que tira sul violet).
|
La crèma del lach se ditz tanben la crosta del lach.
|
Ajas pas crenta: ajas pas paur; ajas pas vergonha.
|
Aquò me pòrta crentassa : aquò me fa bravament paur.
|
Se cremar: se brutlar; se rimar / se rabinar; se brossar.
|
Veja aquí! vòl dire « Qué vòls, i podèm pas mai! ».
|
Arpejar (arpinar, arpissar) vòlon dire engraunhar.
|
D'arracacòr vòl dire a contracòr (amb repugnança).
|
M'arraca de partir: me pòrta pena (penassa) de partir.
|
Vai-t'en far quatre passes : (vai- t'en far un torn) / vai te passejar. |
Per destenembre: per mesgarda o per oblidança (oblit).
|
Far despissar qualqu'un: li copar lo gèt, de lo susprene a urinar.
|
Siás un margue! : siás maladrechàs coma un pè de pòrc!
|
S'assetar es un sinonim de se sèire. Assetat a taula per sopar.
|
Son d'acòrdi (son tombats d'acòrdi, se son meses d'acòrdi).
|
Dapàs: al pas / pas per pas / doçament / doçamenton.
|
Los que sabon pas dire lo clitòris dison lo dardalhon.
|
Un fer de caval. Una sopa de lach. Un pescaire de linha.
|
Un molin de vent. Un molin de cafè. Un molin d'òli.
|
Lo decan de la vila.Un decan de glèisa. Un decan de facultat.
|
A la decebuda: a la bimbòla / a la bobosa (consí que siá).
|
Afrabar vòl dire arroínar, malgastar, degalhar / far perir.
|
Una cresta de gal, de galina, de paret, de montanha.
|
Aver la crespina: èsser astruc / benastruc / benastrugat.
|
Una crisi politica. Una crisi morala. Una crisi economica.
|
Un periòde critic. Malautiá critica. Situacion critica.
|
Una istòria crostilhosa es une istòria calhòla (pebrada, crusa).
|
Una caissa cubica es en forma de cub. 27 es lo cub de 3.
|
De culèfas son de coscolhas de legums, o de causas paucval.
|
Prene cura de : prene suènh de / se n'ocupar coma cal.
|
N'ai pas cura: me'n viri / es pas lo meu problèma.
|
Far una cura termala, una cura de sòm, un cura de rasims.
|
Curar un malaut es lo garir. Curar un òs es lo rosegar. |
Fugir al grands quatre dalhs : fugir als grands quatre pès.
|
Desentutar es far sortir quicòm de sa tuta (de sa tuna / ... trauc).
|
Desjónher vòl dire desligar del jo, o se prene la retirada.
|
Escopir agre: se saber mal de quicòm e o fa saber.
|
Las tubas, d'unes las sonan « nèblas », d'autres « fums ».
|
Qualqu'un de demandet es qualqu'un que demanda de contunh.
|
Bogressa de cavèca! es un qualificatiu insolentaire.
|
Cavilha (adj. m. e f.) : cèrcabregas, cèrcadisputas, cèrcaguirguilhs.
|
Non pas cèrtas! vòl dire: Que non pas! / Segurament pas!
|
«Me'n chauti » : aquò me ditz. (fòrt emplegat en lenga parlada).
|
«Me'n chauti pas» : m'en viri / me'n fiqui / aquò me ditz pas.
|
A chicas e micas: chiquet a chiquet / pauc a pauc.
|
Aquò me fa chifrar: me far soscar / aquò me fa taína.
|
Pff ! aquò val pas un chicre: aquò val pas res per res.
|
Chucar una dragèa es la suçar. Chucar lo sen: tetar.
|
Sens chuc ni muc: ni cabra ni boc (sens cap de gost).
|
Una malastrada (astrada mala) es un desastre / un malastre.
|
Un desavèni (desaven) es un malparat, una malaventura.
|
Una malastrada es tanben una malabosena (desaventura).
|
Desbadarnar vòl dire alandar quicòm (o dobrir en grand).
|
«Devèrs» vòl dire « en direccion de » / « cap a ... ».
|
Aquò me ditz : aquò me conven. Aquò me ditz pas res.
|
Soi pas de ton dire: pensi pas coma tu / soi pas d'acòrdi.
|
Discortés es un polit sinonim de lord o de malgraciós.
|
Far son dòl de quicòm vòl dire se resignar a sa pèrdia.
|
Fugir al brutle vòl dire s'enfugir a cambas-ajudatz-me.
|
A bon drech anar: a bon drech. Drech e drech : en fàcia.
|
Dieu o me da / Dieu o me dona! es una mercejament (un mercé).
|
Dieu me damne ! (Dieu me delisca !) es un renèc (un damne).
|
«Dieu me dèlle » es una desformacion de « Dieu me delisca! ».
|
Me damne pas! es pas un renèc, qu'es una pregària.
|
Medanse ! es un biais de dire pas lo renèc « Me damne ! ».
|
È ben! (è ben ara !) sèm polits ! : sèm dins un malpàs !
|
L'advèrbi « a bèl èime» : a profusion / a foison / a roncéncia.
|
S'eissaurar vòl dire s'airejar o s'estorrar (se secar).
|
Embabiar es sinonim d'enjaular, d'embelinar, d'enfachilhar.
|
Canturlejar vòl dire cantar a mièja votz o pèrdre lo cap.
|
Laissar d'argent dins las cartas : utilizar pas son jòc coma cal.
|
Embrenicar es embricar (polverizar) de pan en micarèlas.
|
Soi bravament empoisonat (fòrt embestiat) per aquel afar.
|
S'enarcar vòl dire se desplegar o se corbar en forma d'arc.
|
Un malparat es un perilh (un malastre) imminent (que menaça).
|
Una malparada es una malastrada (un malaur / una catastròfa).
|
Encambar (enforcar) un caval vòl dire montar a caval.
|
Encens se ditz tanben oliban, qu'oliban es un sinonim d'encens.
|
Una encisa es un pas de montanha o una entalha o una encision.
|
Anar a l'endavant de qualqu'un es anar a son encontre.
|
D'ara endavant: a partir d'ara. D'aicí endavant: a partir d'aicí.
|
Un desavèni (un desaven) es un contratemps, un inconvenient.
|
Enfachinar e enfaitilhar son de doblets d'enfachilhar.
|
Aquel femorièr pudís qu'enfalena (put qu'empoisona).
|
S'enfòrabandir vòl dire s'esventar / s'escampilhar.
|
S'empebrinar (far de pebre) vòl dire se metre en colèra.
|
S'enfuocar (s'entamar) vòl dire tanben se metre en colèra.
|
S'enfuronar vòl dire s'enrabiar (venir rabiós, furiós).
|
Engabiar vòl dire metre en gàbia. (Engabiar un aucelon.)
|
Engaubiar vòl dire ensenhar qualqu'un a far quicòm.
|
S'engaudir o s'engausir vòlon dire s'alegrar (venir joiós).
|
Esbodenar es conflar quicòm al punt de o far espetar.
|
Escabassar quicòm es o magencar (ne copar la cima).
|
Escafar vòl dire far disparéisser, esfaçar, suprimir, raiar.
|
Soi escafarlit : soi abenat / arredut. (ne pòdi pas pus).
|
Un escag : un retalh d'estòfa, quicòm de passa, un cèrt nombre.
|
Una escarbicada es una falordisa, una escarlimpada, una lunada.
|
Una escarcèla es un esquelèt. Una escarsèla es una borsa.
|
Una escòrna es un afront, una insoléncia, un escarni.
|
Una brava escorreguda: una brava tirada de camin.
|
A l'escorreguda: a la buta-buta, al brutle, a l'escorsa.
|
Escumar las olas : o se prene tot, sens laissar res pels autres.
|
Aquò val pas un escupit (un escopit) : aquò val pas res per res!
|
A l'escorgasèla vòl dire a caval, a cavalhons, a cavalin.
|
S'esfogassar es s'aplatir o s'espotir coma bosa de vaca.
|
S'espadelar: s'espatar ; s'aplatussar ; se bresar la noseta.
|
S'espalancar : s'espandir o s'estirar d'esquinas voluptuosament.
|
S'espalhassar: s'espatar / s'aplatussar ; s'espalancar.
|
Especigar vòl dire espelucar (far quicòm menimosament).
|
Espeiregar (espeirar) es amassar las pèiras de per un camp.
|
Espelanhar es levar la pelalha o la rusca de quicòm.
|
Espelar o escorgar un animal es levar la pèl d'aquel animal.
|
Far las espèrras es se convulsionar abans de morir.
|
Una espillada es una rosta, una tanada, una tabassada.
|
Una question pòt èsser espinosa; una persona tanben.
|
Espofar (espofir) es espetar de rire ni per se reténer.
|
Espofinar, espofidar son de doblets d'espofar e d'espofir.
|
S'espompir vòl dire s'encreire, se vantar, bufar, se conflar.
|
Esquiu vòl dire abrupte, escalabrós, de mal escaladar.
|
S'esquivar: se tirar de pels passes mai o mens a l'amagat.
|
L'adjectiu estandard vòl dire confòrme a la nòrma.
|
Estiflar vòl dire siblar amb un estifle (un estiflau, estiflet, siblet).
|
Estiflar es fiular (siblar) amb la boca en cuol de galina.
|
L'òm pot atanben estiflar amb dos dets dins la boca.
|
Estilar vol dire formar, ensenhar, domdar, domesticar.
|
Estimar mièlhs : estimar mai, preferir, tant aimar / aimar mai.
|
Un estomagal es una una dolor d'estomac o un còrcachal.
|
Un còrcachal es un sarrament de còr o un brave estonament.
|
Esventar un secret es l'escampilhar dins lo vent (lo divulgar).
|
Las defensas d'elefants son d'evòri; las bòlas de bilhard tanben.
|
Nòlre vòl dire sentir a bon. Una nolor es una bona sentor.
|
Se virar de tot vòl dire se fotre de tot, ne téner pas compte.
|
Çò de passa / çò en mai se ditz tanben çò excedent.
|
Exporgar quicòm es o netejar d'un biais o d'un autre.
|
Las exporgas son lo ventum, lo rafatum, las escobilhas.
|
Expurgar e exporgar son de doblets que vòlon dire netejar.
|
Fadejar vòl dire badinar (parlar pas seriosament) o folastrejar.
|
Fadejas o qué? (Badinas o qué? / Parlas per de rire o qué ?)
|
Un faissèl es un ensemble de causas apariadas en longor.
|
Un faissèl de brancas. Un faissèl (un ensemble) de pròvas.
|
Un faisselièr es un buscalhaire (un amassaire de broquetas secas).
|
Çò falb (çò faub, çò faubèl) es çò de la color d'un leon.
|
Falbet (faubet) vòl dire a l'encòp « de color falba », o « garrèl ».
|
Una falha es una manca, una fenda, una fendascla.
|
Lo fallus es lo membre viril o un simbòl del membre viril.
|
Camin fangós. Airal fangós. Aiga fangosa. Vestits fangoses.
|
Un fètus se ditz un fanfanhon, un creaturon, un nadon.
|
Una fantasma (un fantasma) es una vision quimerica.
|
A la fardolha : en desòrdre, a la buta-buta, vitament.
|
Farfanejar es metre son nas pertot ont cal pas (importunar).
|
Farfantejar es se conflar, fanfaronar, se vantar, s'encreire.
|
Una farlanda es una escarbicada, una espingada, una folastrada.
|
Far farlanda vòl dire far de las seunas / folastrejar.
|
Farlatar vòl dire trafegar, falsificar, farlabicar, matrifusar.
|
Un faudal es un davantal o tanben lo baticòl del bestial boin.
|
Una fendalha (una fendilha) es una fenda puslèu menuda.
|
Fil de fèr. Camin de fèr. Fèr d'alisar. Fèr de soudar.
|
Un festuc: un palhús, una ficha, un cafi, un brin de palha.
|
Lo fic es una tumor. Fic del fraisse. Fic del caval, del moton.
|
Se ficar de : se virar de / se fotre de / se trufar de.
|
Fichar vòl dire espintar quicòm o classificar quicòm.
|
Un fion (una fionada) es un mot que fissa / que fa mal.
|
Un fiston es lo minhard, lo minhòt, lo favorit d'un pederasta.
|
Fixar (espintar) un pal dins la tèrra. Fixar un clavèl per la paret.
|
Un flandrinaire es un lambiardejaire, un musardejaire.
|
Flandrinar / flandrinejar es s'atardivar dins tot çò que l'òm fa.
|
Un flòc de quicòm es una porcion pichona de quicòm.
|
Carreg fluvial (relatiu a un fluvi). Pesca fluviala. Plantas fluvialas.
|
Dins la fòga (l'afogament) de l'accion: dins lo fuòc de l'accion.
|
Foissar vol dire fissar / ponchar / agulhonar / fionar.
|
Un foisson (un fisson) es un agulhon (una agulha pichona).
|
Una folhòla es una botiòla (una bula d'aiga o una vesicula).
|
Quicòm de fonccional es plan adaptat a tala o tala fonccion.
|
Un aplech fonccional. Un ostal fonccional. Un mòble fonccional.
|
Fondamental vòl dire radical / capital/essencial.
|
Una fontanilha es encara pus pichona qu'una fontanèla.
|
Una femna forçada es una femna qu'es estada violada.
|
Forfolhar es cercar quicòm dins un forfolh (fordol).
|
Una formula estereotipada es una expression tota facha.
|
Un formulari : recuèlh de formulas o imprimit administratiu.
|
Una fornasa es un grand fuòc que crèma bravament.
|
Una fòssa (un cròs) es un trauc per enterrar un defuntat.
|
Fotre es aver de relacions sexualas, o tanben ficar, flancar, getar.
|
Fraccion decimala. Fraccion algebrica. Fraccion de ena part d'una minuta ; classa de segonda. ">segonda.
|
A tota frécia : al brutle / a la buta-buta / a cambas-ajudatz-me.
|
Temps fresc. Novèla fresca. Uòu fresc. Peissum fresc.
|
Pintura fresca. Mina fresca. Votz fresca. Prene lo fresc.
|
Una fresca es un pintura per una paret pas encara seca.
|
Fugir un perilh: s'enanar per escapar a un malparat.
|
Quand agèri fum d'aquò (quand n'ausiguèri parlar).
|
Un fumairòl: fum de tròç de lenha mal carbonizat.
|
Un fumarèl es un sinonim de fumairòl e de fumairon.
|
Una fusta es una longa pèça de fust que se'n fa de carpentas.
|
Lo fustam es l'ensemble de totas las fustas d'una carpenta.
|
Una fustalha es un recipient de fust per de liquids (vin, liquors).
|
Un forn de pan. Un forn de cosinar. Un forn de cauç.
|
Fornicar es cometre un pecat de luxura en general.
|
De fornilha es de lenha menuda per calfar un forn.
|
Forra-borra: abarreja / mescladament / en desòrdre.
|
Una plaça fòrta. Una natura fòrta. Una volontat fòrta.
|
Se far fòrt de far quicòm: se dire capable de far quicòm.
|
Per fortuna vòl dire per azard / per escasença / fortuítament.
|
Fosc vòl dire escur, trebol, nívol, tubós o solombrós.
|
Gadal/gadalós / gaujós / gai / alègre / joial son de sinonims.
|
Gaireben vòl dire pauc se'n manca o pauc se'n manquèt.
|
Se galaminar al solelh: s'espatarrar (s'estirar) al solelh.
|
A gal gas vòl dire a foison / en abondi / a bodre / a roncéncia.
|
Venguèron a galòp (als quatre galòps / al brutle / a la buta-buta).
|
S'enfugiguèron a la galopada (a grand galòp / als quatre galòps).
|
Bogre de ganèl! : bogre de coquinàs / bogre de pistolet!
|
Ganhar una batalha. Ganhar la vida. Ganhar gròs.
|
Ganhar la vila (arribar a la vila). Ganhar de terren.
|
Ganharàs de temps. Ganharàs pas res a t'encolerir.
|
Gardar las fedas. Gardar lo lièch. Gardar un secret. Gardar la lei.
|
Gardar l'ostal. Dieu te garde vòl pas dire Dieu te'n garde.
|
Garda-me un talhon de fogassa. Garde-te plan de sortir!
|
) ">O vos garentissi : o vos assolidi, o vos afortissi fòrt e mòrt.
|
A gasòfi : en abondància, a foison, a roncéncia, a volontat.
|
Generós vòl dire tanben de natura nòbla. Un vin generós.
|
Quicòm de gigantesc es quicòm de bravament grand.
|
Una gingla es una gimbla, una vèrga, una gaula, una gaulissa.
|
Una gipièira es tanben una peirièira de plastre o un forn de plastre.
|
Un girgon es lo parlar especial d'un grop de personas.
|
Girgon medical. Girgon de la Borsa. Girgon informatic.
|
Una glevada es una bosiga, una artiga, una frachiva, un eissart.
|
Lo glòb ocular. Lo glòb del solelh. Lo glòb terrèstre.
|
Se gobiar: se corbar; se plegar; se getar / se desgetar.
|
Aquela pòst s'es gobiada d'a fons (s'es completament desgetada).
|
Far gonha o far gonheta vòl dire far gòrja (far enveja).
|
Un gorrimand es un passapaís (un vagabond) o un paucval.
|
La gorrimandalha es la vagabondalha o la truandalha.
|
Quicòm de gorrin es quicòm d'indecent o de fòrt calhòl.
|
Lo cinemà gorrin es lo cinemà pornografic (pornò).
|
Un gorrin (un gorret) es un pòrc pichon (un porcelon).
|
Una gorrina es una prostiturda (una puta) o una lesbiana.
|
Aquel òme es un brave gos! Quina gossa de femna!
|
En lenga parlada, un gradat se ditz puslèu un galonat.
|
Una lenga granada es una lenga abondosa e qualitosa.
|
De granalha es de metal redusit a tròces menuts menuts.
|
La carrièira grand. La cadièira grand. La messa grand.
|
Çò grandiós (quicòm de grandiós) amoda l'admiracion.
|
Vos grandmercegi (vos disi un grand mercé) per tot aquò.
|
Granolhar vòl dire coarnar (carcanar) o raufelar (raufelejar).
|
Escopir gras vòl dire escopir espés (escopir d'ustras).
|
Tossir gras es tossir espés. Un rire gras es un rire espés.
|
Viure gras es viure dins l'abondància (la se passar plan).
|
De graveta es de gravièr fin e lis utilizat per las finicions.
|
Un grelh pòt èsser un riquet, un borron o un naissilh.
|
Grellar: crivelar: triar amb una grella (un crivèl).
|
Una grifol es una sorga (una font) o una fontana salhenta.
|
Un grin es un acrin; o un cingle; o un angle de fust o de pèira.
|
Una guitarrà es un instrument de musica pels mainatges.
|
Fai a ton idèa (a ta guisa) / fai de ton sicap / fai coma volràs.
|
Un idiòme es lo parlar particular d'un país o d'una region.
|
Un gas ilarant es un gas qu'amoda (que delarga) l'ilaritat.
|
Una imna es un cant religiós que se canta a la glèisa.
|
Un imne es un cant patriotic que se canta quand ne vira.
|
çò imprecís es una manca de precision e de clartat.
|
Quicòm d'imprevist es quicòm qu'es pas estat programat.
|
Un imprimit es un libre, un librilhon o un formulari.
|
Un formulari es una formula administrativa o autra.
|
Aquò m' incombís a ieu (es de mon dever, de ma responsabilitat).
|
Çò incombustible es quicòm que pòt pas èsser cremat.
|
Incontinéncia de paraulas. Incontinéncia d'urina.
|
Un propaus inconvenent es un propaus que passa l'òsca.
|
Passar l'òsca vòl dire passar la mesura, passar los limits.
|
Una forma indecisa es una forma indistincta (qu'es pas neta).
|
Un temps indecís es un temps qu'arriba pas a se metre al bèl.
|
Un sorire indecís es un sorire dobtós (qu'es pas franc).
|
Çò indivisible (indivisable) pòt pas èsser divisit (divisat).
|
Una causa inèpta es una causa completament estupida.
|
Una posicion inexpugnabla es invencibla (pòt pas èsser presa).
|
Una sentor infècta es una sentor que put bravament.
|
Çò infim (quicòm d'infim) es pichon pichon o insignificant.
|
L'ingèni es l'ingeniosotat, l'abiletat, l'adreça, lo saber far.
|
Inicial: qu'es al començament o que marca lo començament.
|
Iniciativa: accion del primièr que propausa quicòm.
|
Injura vòl dire insolentariá (ofensa) o deterioracion.
|
De paraulas injuriosas son de paraulas insolentairas.
|
Un innocent es qualqu'un qu'a pas fach res de mal.
|
Inocent (amb un sola ' n ) ">N) vòl dire insensat / caluc / fòl/falord.
|
Innocentar un acusat es lo lavar (lo blanquir) de tota fauta.
|
Un inocentàs es un fòl/un gròs caluc / un falordàs.
|
lnquisicion: enquèsta adamantina e sovent arbitrària.
|
lnsidiós vòl dire rusat, sornarut o enganiu (enganaire).
|
Demandas, paraulas insidiosas. Una malautiá insidiosa.
|
En lenga parlada « insipid» vòl dire « inocent» (falordàs).
|
Un problèma insoluble pòt pas èsser solucionat per degun.
|
Una substància insolubla pòt pas èsser dissòuta per res.
|
L'instinct es un impuls natural independent de la rason.
|
Una insubordinacion es una manca de subordinacion.
|
Quicòm d'insuportable es intolerable, de mal endurar.
|
Una guitarra es pas brica (es pas ges) una guitarrà.
|
Un dròlle insuportable es un dròlle de mal suportar.
|
Suportar vòl pas jamai dire sosténer, ni mai encoratjar.
|
Intacte (inalterat), en lenga parlada, se ditz sencer.
|
Estransinar una persona o una bèstia es la crebar de trabalh.
|
Intercambiar vòl dire escambiar / bescambiar / concambiar.
|
Una dificultat invencibla pòt pas èsser mestrejada.
|
Una invectiva es un insult violent (una insoléncia violenta).
|
Una costuma inveterada es una costuma vièlha que jamai.
|
Invocar es pregar per aver l'ajuda de Dieu o d'un sant.
|
Invocar vòl dire tanben allegar (donar per excusa).
|
Titanesc, gigantesc, faraonic ... son d'iperbòlas a la mòda.
|
«Ipso facto » es un latinisme que vòl dire automaticament.
|
Una irizacion es una coloracion a las sèt colors de l'arcolan.
|
Violet, indi, blau, verd, jaune, arange, roge ... tal es l'arcolan.
|
Ironda / aronda / irondèla son de tèrmes sinonims.
|
Una crenta (una paur) irracionala es una crenta absurda.
|
L'isorèl es la marca comerciala d'un panèl de fibra de fust.
|
Un ispanisme es un mot espanhòl utilizat dins una autra lenga.
|
Un(a) ispanista estúdia la lenga e la civilizacion espanhòlas.
|
Un ispanofòn es qualqu'un de capable de parlar espanhòl.
|
Un jaç es un airal (un endrech) que l'òm i se jai, òme o bèstia.
|
Japar: butar un cridal (cans) o quitar pas de parlar (òmes).
|
Una jaula (una cèla de preson) es una cambra de preson.
|
Lo jaulièr o la jaulièira da pers. del sing. Ten-lo coma cal. ">ten las claus de totas las jaulas.
|
Una joanada es una flambada de blima de genèst seca.
|
Un joièl es una pèira preciosa, un brilhant d'aur o d'argent.
|
Jogar una pèça de teatre. Jogar d'argent. Jogar gròs.
|
Una jurada es una amassada per jutjar quicòm o qualqu'un.
|
Un labirint es un enrambolh de camins o de galariás.
|
Quicòm de lachós revèrta mai o mens la color del lach.
|
La laganha cs una matèria blancosa secretada pels uèlhs.
|
D'uèlhs laganhoses (cassidoses) laisson vinar de laganha.
|
Una lama de cotèl. Una lama de razor. Una lama de mar.
|
Lambiardar: musardejar / flandrinejar / milhauquejar.
|
Milhauquejar: avançar coma una milhauca / s'atardivar.
|
Se lamentar es se dòlre de quicòm amb planhs e plors.
|
Landar / landrar: passar país / se rodar / vagabondar.
|
Landrinar / landrinejar: musardejar / lanternejar / far pas res.
|
Se lassar / s'alassar / se cansar, se fatigar. .. son sinonims.
|
Cagar sus la lata es sinonim de « far rabas» (racar / abandonar).
|
Tirar de tot latz (costat) es tirar de drecha coma d'esquèrra.
|
Lausar qualqu'un vòl dire lo lausenjar, lo vantar, lo felicitar.
|
Un lengòt es una pèça de metal en forma de lenga.
|
La lenha: brancas d'arbre o d'estèlas de fust per far fuòc.
|
Se prene la part del leon es se prene la part pus brava.
|
Levar las aurelhas / quilhar las aurelhas / tibar las aurelhas.
|
Levar (culhir) la vianda de pels camps. Levar (quilhar) un ostal.
|
Levar lo pè : s'enanar ; racar / far rabas / fugir un trabalh.
|
Lifar vòl dire frelhar quicòm (o qualqu'un) sens o (lo) tocar.
|
De limpa es un liquid vescós o de sorra (fanga / baldra) vescosa.
|
Limpar vòl dire resquilhar / lisar sus quicòm de vescós.
|
Limpid vòl dire plan clar, blos, de fòrt bon comprene.
|
Cèllimpid. Agach limpid. Aiga limpida. Explicacion limpida.
|
Linde vòl dire cande, clar, transparent. Una aiga linda.
|
Linde vòl dire tanben prim, linge, tèunhe. Una filha linda.
|
«En lòc de » / « allòc de » son sinonims de « en plaça de ».
|
En qualque lòc : endacòm. Pas enlòc : dins cap de lòc,
|
S'esbudelar es s'espetar lo ventre (pèrdre sos budèls).
|
Assucar vòl dire terrassar en tustant sus la suca (sul cap).
|
Una màfia es una organizacion criminala en general.
|
Màger vòl dire pus grand, pus vièlh, pus important.
|
Se prene la màger part es se prene la part pus brava.
|
Lo jutge màger. La torre màger. La qualitat màger.
|
Lo magnetisme es la fòrça atractiva amodada per un aimant.
|
Agulha magnetica. Atraccion magnetica. Agach magnetic.
|
Magnetisme terrèstre. Magnetisme animal. Influx magnetic.
|
Lo mot maire (capmèstre / consol) es un mot plan occitan.
|
Lo maire de la comuna es lo capmèstre de la comuna.
|
Lo major es lo mètge (medecin) militar. Es tanben lo det gròs.
|
Mal temps. Mala vida. Mala vista. Mala solucion. Mala prada.
|
Mala fin : puta fin. Mala poison: poison violenta. Mala umor.
|
Una malastrada es un malastre (un malaíír / un malur).
|
Se malendralhar (se malencaminar) : s'encaminar pas coma cal.
|
Un maltevòli es un malastre / una malastrada / una malastrugada.
|
Badar las lucas es dugar: agachar boca badada e desocupat.
|
Passar per malha: s'escapar d'un filat o d'un perilh.
|
Malhòl: plan de vinha jove, borrassa de nene o vestit de banh.
|
Lo malhum internacional se ditz tanben « internèt ».
|
Malleable: capable d'èsser estirat, plegadís, docil.
|
Lo metal pus malleable es l'aur. Lo Juli es malleable.
|
Un mamèl es un teton o una poncha d'aplech arrondida.
|
Una mamèla: popa (sen) de femna o somés de bèstia mamifèra.
|
Parar la man: mendicar. Donar un còp de man: ajudar.
|
De primièira man: de flor. De ena part d'una minuta ; classa de segonda. ">segonda man: d'ocasion.
|
De fust manat (tamarit) es de fust qu'a perit, que val pas res pus.
|
De fust mannat es de fust de flor (de primièira qualitat).
|
Una manca es quicòm que fa defaut o una omission.
|
Mandar (enviar) una letra. Mandar un còp de ponh.
|
Manhagar: alispar / careçar / calinar / calinejar / tolhorar.
|
Far de manhagonetas : far de careças o de cossergues.
|
Lo maquis de Corsega. Lo maquis de l'administracion.
|
Una mar de paraulas (un delugi de paraulas), pas mai!
|
Un cravatat es un òme que, cadajorn, pòrta cravata.
|
De racacòr (d'arracacòr) vòl dire a contracòr (lo pese gròs).
|
Soi arredut (abenat / fòrt las, fòrt cansat, fòrt fatigat).
|
Amodar vòl dire metre en brand, metre en movement.
|
Brandís-te ! : bolèga-te ! Se brandiguèt : se boleguèt.
|
Un brave emplastre es un viramarion (un emplastre fòrt).
|
Buscalhar vòl dire amassar de buscalha (de bròcas secas).
|
Far antecambra vòl dire esperar son torn d'èsser recebut.
|
Rodar l'antifa vòl dire far la tralla, se rodar / vagabondar.
|
Aprigondir un trauc es lo far pus prigond (pus plond).
|
Aprigondir una question vòl dire l'estudiar coma cal.
|
Capegèt sulpic que ) ">òc : capegèt sulcòp aprobativament.
|
Capegèt que non (faguèt signe del cap que o voliá pas).
|
Quicòm d'infim es pichon pichon o quicòm d'insignificant.
|
L'ingèni es l'ingeniositat, l'adreça, l'abiletat, lo saber far.
|
Qualqu'un d'ingeniós tròba aisidament de solucions.
|
Inicial: qu'es al començament o que marca la debuta.
|
Iniciativa: accion del primièr que propausa quicòm.
|
Injura vòl dire insolentariá (ofensa) o deterioracion.
|
Una ipotèca es una caucion (una garentida) per un creancièr.
|
Una ipotèca es un empachament pel debitor del creancièr.
|
A Ipolit, la banca li metèt una ipotèca sus totes sos bens.
|
A l'Ipolit, lo seu ostal es ipotecat per un brave brieu.
|
Una mena d'ipotèca se marguèt alara dins lors relacions.
|
) ">O sabes, Justin, que siás una brava ipotèca, o sabes ?
|
Pausar los uèlhs sus qualqu'un o sus quicòm (agachar).
|
Pautrir / prautir: poltrir / pompir / caucar / somsir ...
|
Una istòria pebrada es una istòria bravament calhòla.
|
Jogaire, caçaire, pescaire, rodaire, badaire ... pecaire!
|
Pecolar un banc, una cadièira es lor tornar far un pè copat.
|
Quilhar qualqu'un sul pedestal es lo remirar aicisèm (fòrça).
|
Una pèira ficada (una pèira plantada) es pas una pèira levada.
|
Peiras ficadas e pèiras levadas son de monuments megalitics.
|
Se tustar lo pitre es un biais de confessar sa culpabilitat.
|
Lo pel (lo pial) es pas la pèl; lo pel (lo pial) buta sus la pèl.
|
Pelar un frucha. Pelar un lapin. Pelar un pòrc. Pelar la pelena.
|
Se far pelar / se far tondre / se far rascalar / se far metre cuf.
|
«Al pus fòrt la pelha! » vòl dire « Que lo pus fòrt ganhe ! »
|
Metre sa pelha a la bugada: metre son nas endacòm. |
A pro pena / a pro penas / a malas penas : dificilament.
|
Mois vòl dire imoissat / moste / mostós / umid / umorosit.
|
Un animal o un òme moisset es cortaurelhat (a las aurelhas cortas).
|
Una pèira molar es una pèira que pòt molar (espotir).
|
Molin de cafè. Molin de pebre. Molin de vent. Molin d'òli.
|
l n'a pas un molon / i n'a pas aicisèm / i n'a pas gaire.
|
Del moment que / estant que / vist que ... son sinonims.
|
Far la mona / far la monha / far la figa / far lo morre.
|
Monastièr / mostièr / monastèri ... son tres sinonims.
|
Èrem pas grand mond (èrem pas espesses, èrem pas gaires).
|
Los fausflòris son las futilitats de la vida mondana.
|
Un mon òci e (un monucle) es un veire de luneta per un sol ucle.
|
Un monolit es un monument de pèira que se da pers. del sing. Ten-lo coma cal. ">ten del tròç.
|
Un monològ (un solilòqui) es lo parlar d'una sola persona.
|
Monopolizar l'atencion es atraire l'atencion de totes sus tu.
|
Far mar e mont es far miranda (plan capitar / far de miracles).
|
Una montanhòla (una montanharda) viu a la montanha.
|
Montar un ostal: quilhar un ostal. Montar (quilhar) lo drapèu.
|
Montar lo cap a qualqu'un es l'escaufestrar contra un autre.
|
Montar lo còp a qualqu'un es li far creire quicòm de fals.
|
Montar a caval d'escambarlons (camba aicí-camba alà).
|
Montar a caval d'assetons (las doas cambas del meteis costat).
|
Accion mala. Bèstia mala. Camin mal. Mala fam. Mala bofa.
|
Mala gent. Mala mòrt. Mala paur. Mala pèsta. Meissant mal.
|
S'esclafar vòl dire s'espotir, s'aplatir, s'espetar, se crebar.
|
Un espicon / un estançon (una apièja) es un pal de sosten.
|
Una replica mordenta es una responsa que mordís (que fissa).
|
Istorian objectiu (imparcial). Testimòni objectiu. Estudi objectiu.
|
Un Occitanofòn es qualqu'un que paria aisidament occitan.
|
Marcha vòl dire frontièira, limits, país que fa talvera.
|
Marchar vòl dire marcar lo pas puslèu que non pas caminar.
|
Los soldats marchan quand lo galonat lor fa marcar lo pas.
|
Se marfondre es se rosegar / se far de meissant sang.
|
Mannotejar vòl dire rondinar / romegar / marmussar.
|
Marrana es un sinonim de decesa, mortina, epidemia.
|
Una marrega es un mantelàs de cuèr, o de crin, o de lana.
|
De marridalha: de rafatalh / de rafatum / çò marrit.
|
En occitan, marronar vòl pas dire repotegar / romegar.
|
Marronar, en occitan parlat, vòl dire biscar / escopir agre.
|
Un martir es qualqu'un qu'endura o qu'a endurat un martiri.
|
Marelh / maruèlh es una color sinonima de burèl o de maurèl.
|
Quicòm de massís se compausa d'una massa compacta.
|
D'aur massís. Un castèl massís. Una femna massissa.
|
Un mastodont es una persona o una causa qu'es enòrma.
|
Masuc / buron: ostalon de montanha que i se fa de formatge.
|
Una mata es un borrilh d'èrba, de pel, de brotas o un bosquet.
|
Créisser vòl dire butar, possar, grandir, grossir, augmentar.
|
Cremesin vòl dire roge-sang. Una color cremesina.
|
Sentís a cremat (a rabinat, a rimat, a brutlat, a usclat).
|
La crenta es l'apreension, la timiditat, la pudor o la vergonha.
|
Ajas pas crenta: ajas pas paur; ajas pas vergonha.
|
Qualqu'un de matinièr es una persona que se lèva matin.
|
Òm pòt èsser debonorièr (arribar abansora) quora que siá.
|
La matricula es un registre que i son portats de noms.
|
Una matrona es puslèu una levandièira que non pas una asortaira.
|
La mesolha es çò pus mòl dins una planta, dins lo pan ...
|
Los sibornièrs (las pèiraslevadas) son de megalits.
|
Las peirasficadas (las pèirasplantadas) son tanben de megalits.
|
Meissant es un mot plan atestat per dire marrit o emmalit.
|
Mejanar es separar quicòm amb una mejana (un corondat).
|
Ondada de tristum. Ondada d'amarum. Ondada de colèra. Ondada de jòia.
|
Ondejament de las espigas dins lo vent. Ondejament de la mar.
|
Las ondulacions de la mar. Las ondulacions d'un froment.
|
Parlar onèst. Prètz onèst. Biais onèst. Educacion onèsta.
|
Quicòm d'opac laissa pas passar la lutz, o es pas clar.
|
Al senscontra de ... es un autre biais de dire a l'opausat de ...
|
A l'ora d'ara es un sinonim de al jorn de uèi (al temps que sèm).
|
Òrda: batsenh / tòcasenh / raida ... son de sinonims.
|
Se pòt dire tanben campana-martèl/alarma de fuòc o de guèrra.
|
L'Òrdre dels mètges. L'Òrdre dels Jesuttas. L'òrdre public.
|
Una orfanèla es una rega soleta en cima de pagina.
|
Una veusa es una rega (una linha) sola en bas de pagina.
|
La talvera d 'un camp es la lisièira o la contornièira.
|
Una membrana es una lamèla tèunha e sopla de teissut organic.
|
Una membrança es un recòrd, un sovenir, una memòria.
|
Un memorial es un registre o un monument commemoratiu.
|
Memorizar quicòm es o s'encapar (o se metre dins lo cap).
|
Menar un tractor. Menar una bòria. Menar un afar.
|
Mencionar quicòm es ne far mencion (o senhalar / o indicar).
|
Un purista pòt pas endurar la pus mendre excepcion a la règla.
|
Una meneta es una beguina / una devòta / una beata.
|
La lenga parlada ditz puslèu lo mes que non pas las menstruas.
|
Far la meridiana: far prandièira (repaus de l'aprèsdinnada).
|
Mermar vòl dire diminuir, demenir, baissar, descréisser.
|
Un mesadièr es un trabalhador logat al mes o a meses.
|
Mescladament vòl dire abarreja / forra-borra / en desòrdre.
|
Un mescladís / una mescladissa: mescla / desòrdre / confusion.
|
Lo mesentèri es lo railà (membrana que sosten los intestins).
|
Per mesgarda vòl dire per destenembre o per oblit.
|
Una mestressa femna se ditz tanben una femna crestadobla.
|
Passar (despassar) la mesura se ditz tanben passar l'òsca.
|
Per a mesura que (a proporcion que) se fasiá vièlh ...
|
Aver las morenas vòl dire ne patir o èsser entristesit.
|
Morniflar qualqu'un es lo mocar (lo desparaular / lo clavar).
|
Mos: asimat / desafilat / desagusat / desbanat / cortaurelhat.
|
Morsegar / mossegar / mofidar / mordejar... son sinonims.
|
Una mòstra es una exposicion. Mòstra de libres. Mòstra de fossils.
|
Un mostre marin.Un mostre de trabalh. Un mostre d'ingratitud.
|
Mota de burre. Mota de tèrra. Mota de fems. Mota de nèu.
|
En lenga parlada un motonàs es tanben un celibatari.
|
Un motorista es un policièr a motò o un passionat de motò.
|
Mudadís / variable / movedís / cambiadís ... son de sinonims.
|
Lo muditge es l'estat de qualqu'un de mut o de lengaclavat.
|
Media es de latin, mas en lenga parlada disèm média.
|
Musar (musardejar) es pèrdre temps o èsser longanha.
|
Muselar un ors es li metre una muselièira (un morralh).
|
Muselar una persona es la condemnar a se calar (al silenci).
|
Un musquet es una nolença / un perfum / un fumet delicat.
|
Lo « g » de fogassa, de pigassa ... son de consonantas mudas.
|
La « n » finala, la de consí, de confessar. .. son lèumens mudas.
|
Mutilar : copar un membre o afrabar quicòm d'essencial.
|
La nuèch nadalenca. Un cant nadalenc (un nadalet).
|
Nadar coma un ròc es lo contrari de nadar coma un peis.
|
Nadar entre doas aigas es agachar de se comprometre pas.
|
Nadar dins l'òli es èsser content o aurós que jamai.
|
Nadar dins los embestiaments : èsser fòrt embestiat.
|
Nadar de reverseta es nadar d'esquinas (sus l'esquina).
|
Nadiu de Marselha / sortit de Marselha / nascut a Marselha.
|
Una paradura de joièls, de dentèla, de veirotalha (de quincalha).
|
Parar la saca es se laissar corroçar per qualqu'un sens dire res.
|
Parar l'aurelha / tibar l'aurelha: escotar atentivament.
|
A parasac : a bodre / a foison / a volontat / a profusion / aicisèm.
|
Un parasòl es pas un parapluèja, mas un parasolelh.
|
La filosofia o embraça tot. Qui tròp embraça mal embraça.
|
Un paratroneire es un biais d'aparar del tròn un ostal.
|
La Paraula de Dieu. Paraula d'òme ! Una paraula doça.
|
Aver la paraula. Portar la Paraula de Dieu. Téner paraula.
|
Mesurar sas paraulas. Gardar o balhar (donar) la paraula.
|
Pèrdre o recobrar la paraula. Demandar la paraula.
|
Un paravent es un panèl de fust o de tèla per s'aparar.
|
Parpalhonar / parpalhonejar son sinonims de parpalhejar.
|
Parpèlas d'agaça: menudalhas, bagateletas, besucarietas.
|
De doas parts una vòl dire la mitat. De tres parts una es lo tèrç.
|
A passadas vòl dire per temporadas / a passas / a bèlas passas.
|
La nimfomania es l'exacerbacion dels besonhs sexuals femenins.
|
Far ninar una quilhandra es far dormir una baudufa.
|
Una quilhandra es una baudufa (una perinqueta, un toton).
|
Trobar la maire (l'agaça) al nis vòl dire far una brava tròba.
|
Lo nisal es l'uòu laissat de contunh dins lo nisalièr.
|
Lo nisalièr (lo nisairòl) es l'airal que las galinas i ponon.
|
Nistar vòl dire sentinar / flairar, o furgalhar / furetar.
|
Nistassejar vòl dire sentinar o furetar pertot de contunh.
|
Èsser pas a nòças : far plan en pena / trimar / patir.
|
Cercar nòisa: cercar bregas (guirguilhs) / cercar querèlas.
|
Portar nòisa a ... : portar tòrt a ... Menar nòisa: gemegar.
|
La nolença vòl dire l'òlga / lo nòlre / lo perfum / la bona sentor. |
Nom de baptisme : prenom / pichon nom / rèirenom.
|
Un nomada es una persona que se desplaça de contunh.
|
Un pacte de non-agression. De paraulas non agressivas.
|
Un non-cresent o una non-cresenta es una persona non cresenta.
|
Una non-fumaire es una persona non fumaira (que fuma pas).
|
Lo nonrés es çò qu'existís pas o qu'existís pas mai.
|
Lo punt de non-retorn es l'impossibilitat de tornar enrè.
|
De nonent vòl dire doçament / dapasset / doçamenton.
|
Nos de cravata. Nos de fust o de fustam. Nos de vipèras.
|
Lo nos del maridatge. Lo nos de la question. Lo nos d'un afar.
|
Un novelari es una persona que debuta dins quicòm.
|
Gai! es una interjeccion de brava suspresa o de dolor.
|
Gai, quin bruch! Gai, quin subte! Gai, quin sanctus!
|
Un subte es una brava (granda) suspresa o una brava paur.
|
Un sanctus es un brave tustassal/un brave tust ( còp).
|
Un òbit es una fondacion piosa volontada abans morir.
|
Una novena de messas o un trentenari de messas son d'òbits.
|
Una metafòra es una comparason, una figura d'estil.
|
L'amarum de la vida, la flor dels ans ... son de metafòras.
|
Un metèc es un estrangièr mai o mens agachat de fòrt naut.
|
Un metòde es un biais de far ordenat per arribar a una fin.
|
Metòde de cant. Metòde de dançar. Metòde de lectura.
|
Un esperit metodic trabalha metodicament (amb metòde).
|
Metre de ventre: metre de pança / metre de panolha.
|
Çò meu es çò que m'aperten o çò que se rapòrta a ieu.
|
La meu sòrre / la meuna sòrre / la mia sòrre / ma sòrre.
|
Per un òme, la meu / la meuna / la mia: ma femna.
|
Mièja ora: la mitat d'una ora. Mièg litre: la mitat d'un litre.
|
Una mifla es una gauta rebombèla o una brava sofla.
|
Miflar qualqu'un es lo soflar (li mandar un emplastre).
|
Ai las mimarèlas: soi enlusernat (los uèlhs me fan quatre).
|
La lenga parlada ditz rauba rasapet en lòc de minirauba.
|
Minor: mendre. Art minor. Ton minor. Problèma minor.
|
Fraire minor. Tèrça minora. La minora d'un sillogisme.
|
Un miraculat de la medecina. Un miraculat de Lorda.
|
Una estèla es una ascla (un esclap) : un esclat de fust.
|
Una miranda es un bèlvéser / un mirador / una bèla vista.
|
Far miranda vòl dire far meravilha (far de miracles).
|
Un miratge es una illusion d'optica o quicòm d'enganaire.
|
Lo miratge bufèc de l'argent. Lo miratge bufèc de la glòria.
|
Bufèc vòl dire van / quimeric / illusòri / vuèg / sens valor.
|
Mirific vòl dire meravilhós (qu'amoda l'admiracion).
|
Lo miserere, en lenga parlada, es la colica d'oclusion intestinala.
|
Cridar (bramar) cent misericòrdias vòl dire cridar tant e mai.
|
Far missara es sortir del tram (de la rotina) dels cadajorns.
|
Un mistèri es çò qu'escapa a la rason (çò incompreensible).
|
Una mistofla es una sofla amicala (un soflet amical).
|
Una mistofla es tanben un pistolet / una galabontemps.
|
Mitanar (mitadar) vòl dire partejar pel mitan (pel mièg).
|
Una mita es una cata, o un mitana (mena de gants sens dets).
|
Una passarèla es una planca o un pontilhon metallic.
|
Vin pastós. Estil pastós. Lenga pastosa. Discors pastós.
|
La pata es un pè de bèstia o una man o un pè d'òme.
|
La pata es lo bedòs del buòu o l'arpian de la mata (del pubis).
|
Una patacuolada es un brave còp de man sul tafanari.
|
De patadas de moscas. De patadas de can. De patadas de lèbre.
|
Patir de caud (sofrir del caud). Patir de freg. Patir de vielhum.
|
Dins d'unes airals lo preterit « agèri » se ditz « aguèri ».
|
Un somi òrre (orrible) es un malsomi (una cachavièlha).
|
Una pacha es un pacte. Un pachac es un tautàs (un fangàs).
|
Se pagar de bon temps vòl dire la se passar fòrt plan.
|
Una pairòla es un pairòl grand. Una panièira es mai qu'un panièr.
|
Pala de carbon. Pala de mortièr. Pala de canton ièr. Pala de fornièr.
|
A paladas : a bodre / en abondància / a foison / a volontat.
|
Copar palhas: se mancar / quitar de se far de qualqu'un.
|
Una palhassa es una banasta de palha, lèumens redonda.
|
Palhejar vòl dire escampilhar de palhas en desòrdre.
|
Los palhusses son de trocilhons de palha bresada menut.
|
Pescar a palpadas : al tocar / a tastas / a la mantasta / a man-tastas,
|
Panat / panardejat / panós: cobèrt de panas (de tessèlas).
|
Far tres-quatre vòl dire galamprejar / garrelejar / èsser garrèl.
|
Galamprejar se ditz tanben « far galampre-galampre ».
|
Una panièira a un coberton ; un panièr o una desca n'an pas.
|
Pantaissar vòl dire guelsar / cleussar / aver las polsas.
|
Pantaissar vòl dire tanben somiar (èsser trucaluna) o soscar.
|
Una panturla es una filha fenestrièira o una femna gorrina.
|
Una paparaunha es una trèva (una fantauma, un espaventalh).
|
Penachar: combinar d'elernents variats o opausats.
|
Aquò val pas las bragas d'un pendut (val pas res per res).
|
La setmana penosa es un biais popular de dire la Setmana santa.
|
Lo pes d'un fais. Lo pes d'un còrs. Lo pes d'una romana.
|
Los pes es d'una pendula. Lo pes dels ans. Lo pes de las talhas.
|
Lo pes d'una paraula. Jòrdi fa pas lo pes: es pas capable.
|
«Entre pauc e mens» vòl dire: pas tròp (pas gaire) plan.
|
De còps, « entre pauc e mens» vòl dire « convenablament ».
|
Siái (soi) dins la petega (ai de braves embestiaments).
|
Fuòc que petilha. Vin que petilha. Uèlhs que petilhan.
|
S'estavanir (afalhocar) vòl dire pèrdre coneissença.
|
S'estavaniguèt quand vegèt que lo sang pissava (rajava).
|
Cremar qualqu'un en efigia es ne cremar una representacion.
|
L'advèrbi « a bèl èime» : a profusion / a foison / a roncéncia.
|
Eissartar es cultivar una novèla tèrra (far una novala).
|
Eissorbar vòl dire emborniar / abuclar (far venir abucle).
|
Un abucle es una persona sens ucles (dels ucles atudats).
|
Eissordar (ensordar) : far venir sord a causa del bruch.
|
Un eissugamans es una tòrca (pelha) per i s'eissugar las mans.
|
Obituari, -ària es un adjectiu que vòl dire relatiu, -iva a una mòrt.
|
Registre obituari. Fondacion obituària. Servici obituari.
|
Patir lo pan (mancar de pan). Patir la set (aver plan set).
|
Una pua es quicòm que s'acaba en punta (qu'es ponchut).
|
Quicòm d'elemental (elementar) es quicòm de bon comprene.
|
Embabiar es sinonim d'enjaular, d'embelinar, d'enfachilhar.
|
Canturla es l'escaisnom de qualqu'un que quita pas de canturlejar.
|
Canturla es tanben l'escais de qualqu'un de nèci o qu'a perdut lo cap.
|
Canturlejar vòl dire cantar a mièja votz o pèrdre lo cap.
|
Virar canturlas es pèrdre lo cap (venir fòl/venir caluc).
|
Canturlejar vòl dire cantussejar (cantar a mièja votz)
|
«Sens cap ni centena» vòl dire « sens cap ni coa ».
|
Un cap d'aiga es una aiganaissent, un uèlh de font, una font.
|
Me faguèt una capelada: me saludèt d'un còp de capèl.
|
Cap e cuol vòl dire virats al senscontra un de l'autre.
|
Una pisa es un nauc de pèire pel bestial, circular o oval.
|
Una pisa es tanben un tinèl (bugadièr / bugador) per far la bugada.
|
Una pisa es encara tanben un cròs pichonèl a l'airal qu'una font i vina.
|
Se traçar vòl dire se banhar fins a la pèl, jos una ramada.
|
Far placejar una cavala (una èga) es la far emplenar.
|
Bolegar lo fèr dins la plaga es desrevelhar una dolor.
|
Plegar un cable es lo corbar. Plegar los braçes es los crosar.
|
Plegar los uèlhs es los cutar ; es tanben se laissar morir.
|
Lo vim es plegatiu (flexible). Un dròlle plegatiu es docil. |
Ai lo veire plen. Ai lo ventre plen. La plena luna.
|
Una feda plena pòrta un anhèl. Ai fach lo plen de gasolina.
|
Un polassièr es un mercant de polalha o un femnassièr.
|
Poltrir vòl dire somsir, prautir, pompir (espotir jols pès).
|
Polverizar es redusir en polverum (en polvera / en posca).
|
Polverizar vol dire tanben aspergir amb un liquid fòrt fin.
|
Una pompa pompa un liquid. Una esponga o fa autrament.
|
A la poncha del jorn (a primalba). A la poncha del progrès.
|
Una ponhada de sal, de sabla ... es un manat de sal, de sabla.
|
Una ponhada de pòrta, de maleta ... es una manada de ...
|
Porgar es un doblet de purgar que vòl dire netejar (desbarrassar).
|
Porgir per beure (porgir a beure / méisser) : donar quicòm per beure.
|
Porgir (ofrir) de flors a una dòna. Li porgir (li donar) lo braç.
|
La porpra d'un cardinal es lo roge vermelh-fosc de sos vestits.
|
Lo porpre de las gautas es la rojor de qualqu'un de vergonhós.
|
I n'aviá una porrada (una brava quantitat / una multitud).
|
A portada de man. A portada de votz. A portada de fusil.
|
De postam (de pòstes en general; un ensemble de pòstes).
|
Potz d'aiga. Potz artesian. Potz de petròli. Potz de carbon.
|
Censadament / censat : practicament / tant val dire.
|
Un prefaci es un preambul, un prològ, un abanspropaus.
|
Prene fuòc. Prene l'aiga. Prene lo sen. Prener l'aire.
|
Aquel arbre a pas encara pres. Lo fuòc vòl pas prene.
|
M'a presa pel braç. M'a presa ma plaça. A presa femna.
|
Un presaire es qualqu'un que nifla de polvera de tabat. |
Un mocador presaire es un grand mocador roge de presaire.
|
Siái (soi) prèst a partir. As lo sopar prèst? La sopa es prèsta.
|
Prestir (pastar) de cera, d'argila, de ciment, de nèu.
|
Lo cap prim de quicòm es la partida pus pichona, pus tèunha.
|
En primièr se ditz tanben d'en primièr / d'abòrd / dins d'abòrd.
|
Çò pus principal es çò primordial (çò essencial/çò capital).
|
A pro penas vòl dire a grand pena / a dich de forçar.
|
Far son pro vòl dire far son profièch (profit) de quicòm.
|
Bon pro vos faga ! (Bona fortuna! / Bona proadal)
|
Far proada / far bona proada vòlon dire capitar plan.
|
Contar de pròias : contar de farivòlas (de sornetas).
|
Contar de pròias se ditz tanben contar de senserigalhas.
|
Proibir la guèrra. Proibir la dròga, lo fumar. Caça proibida.
|
Prometre la luna. Ongan (aquesta an) la frucha promet.
|
Prometre a man tocada vòl dire prometre sus l'onor.
|
Tombar mal a propaus. Parlar mal a propaus. Fòra propaus.
|
Te vòli propausar quicòm. Propausar una solucion.
|
Pua de cròc. Pua de rastèl. Pua de forca. Pua de penche.
|
Puelhar vòl dire grelhar (nàisser / brotar / butar / créisser).
|
Punt de venda. Punt de despart. Punt d'arrèst. Lo punt sus un i.
|
Punta de clavèl. Punta d'agulha. Punta de cloquièr.
|
A la punta del jorn. A la punta del progrès. Sus la punta dels pès.
|
Puslèu que de te languir, brandís-te ! Puslèu patir que morir!
|
Faguèron puta fin vòl dire que finiguèron fòrt mal.
|
«Filh de puta! » es puslèu una interjeccion qu'una injúria.
|
Quadrant de pendula. Quadrant solar. Quadrant de mòstra.
|
Quadre de bicicleta, de bornhon, de television, d'administracion.
|
Un quadrilatèr (quadrilatèr) es un poligòn de quatre costats.
|
Carrat, rectangle, lausange, trapèzi ... son de quadrilatèrs.
|
Diable d'òrne l es un qualificatiu puslèu admiratiu.
|
Un panièr o un ferrat an una quèrba, una desca n'a pas.
|
A rabalhons : a bodre / a roncéncia / a ronfle / a foison.
|
Sonar la raida (lo tòcasenh / lo batsenh / la campana-martèl / l 'òrda).
|
A rand : a bodre / a rebòfi / a roncéncia / a foison.
|
A rand vòl dire tanben en abondi / a profusion / a volontat.
|
La rascalha es la rafatalha / lo rafatum / lo paucvalum.
|
Quicòm de rascanhós (de rascanhut) es rude al tocar.
|
A rebòfi : a bodre / a ronfle / a roncéncia / a foison.
|
Lo rap es una mena de recitatiu mai que mai cantat.
|
Recórrer las trufas es tornar passar la trufièira per çò oblidat. |
A la recuolada (a la reculada) vòl dire de recuolons.
|
Sucre refinat. Papièr refinat. Petròli refinat. Òme refinat.
|
Un miralh reflectís la lutz, un rai de solelh, un image.
|
Un refresquèri es una semonsa o una rosta (una tanada).
|
Una regaunhada es un rebufal o una responsa impertinenta.
|
Te'n fagas pas, restarà pas de venir (vendrà ça que la)
|
Qué ne resulta de nòstre trabalh ? Patin-patan-pas res!
|
L'escagaròl retracta sas banas, pas lo brau ni mai tu !
|
Far lo procès de quicòm: o criticar sistematicament.
|
Vacanças profitosas. Trabalh profitós. Revenguts profitoses.
|
Una campana tinda clar o sord; una esquila tinda clar.
|
Es vertat, o es pas vertat ? (Es verai, o es pas verai ?)
|
Un ordenador multimédia. Enciclopedia multimédia.
|
Èsser enlunat es èsser fascinat (pivelat, embelinat, falquetat).
|
Inconstant vòl dire viradís (cambiadís) ; o infidèl.
|
Corbar liuras vòl dire èsser moquet / baissar las aurelhas.
|
Una palhassada de gran, d'uòus, de peras, de pomas.
|
Pistar lo beure dels pòrcs es ne trissar çò non liquid.
|
Gueinassejar vòl dire finassejar, rusar, tirar al pus fin.
|
Metre de lard vòl dire ganhar / venir gras / s'engraissar.
|
Desentutàvem los grelhs amb una palha (los fasiam sortir).
|
Una gleva es una mota de tèrra amb las raices de son èrba.
|
Çò indelebil pòt pas èsser esfaçat / escafat (suprimit).
|
Un interludi o un intermèdi es una mena d'entracte.
|
A bròcacuol: al brutle / a cambas-ajudatz-me / vitament.
|
Un monocòca es un batèu que sa còca (carcassa) se da pers. del sing. Ten-lo coma cal. ">ten del tròç.
|
Una rodal es una rega curada per una ròda de carri.
|
Se cal pas incrustar enlòc : demorar tròp bèl brieu endacòm.
|
Copar palhas / se mancar. Se far pas pus de ...
|
Lo cap me dòl. La clòsca me dòl.
|
La vida es puta vòl dire qu'es mai que comola d'amarum.
|
Una frau es una fraudariá (una engana fraudulosa).
|
Un escabèl es un selon d'un pè, o de tres o de quatre pès.
|
Una copola es una vòuta en forma de copa enversada.
|
Una cornuda es una semal: una mena de compòrta.
|
Un nos corrivol es un nos coladís (que sa gança lisa).
|
Aiga trebola es lo contrari d'aiga canda, linda, clara, limpida.
|
Un acòrdi bastard es una pacha ni cabra ni boc, ni un ni l'autre.
|
Arroquèron (desroquèron) lo can: li getèron de ròcs.
|
La se passar trista : menar trista vida / èsser pas aurós.
|
Abalir quicòm es o capitar (es a dire o menar a bona fin).
|
Descocar: culhir las còcas de milh o las despolhar.
|
Un dialècte es una varietat locala o regionala d'una lenga.
|
Un parlar es, de còps, sinonim de dialècte o d'idiòma.
|
Un doble es una còpia, una duplicacion, un duplicatà.
|
Una color embeguda es una color passida (blasida / marcida).
|
Un bidon englotit es un bidon tot embotit e caboçat.
|
Un escais o un escaisnom es un subrenom, un nom de passa.
|
Una escaufeta (escalfeta) es una brasièira portativa.
|
Un escaut de lana es una madaissa (una pelòta) de lana.
|
Nos esclafèrem totes de rire: nos espetèrem totes de rire.
|
Un escoden es la pus primièira o la pus darrièira pòst d'un rol.
|
Un nos escorrivol es un nos coladís, un nos corredor.
|
Un espaçament es un espaci entre doas personas o causas.
|
Una estarengla es un festuc que s'espinta o s'engulha jos la pèl.
|
Una esteleta de fuòc se sona una beluga / una belugueta.
|
Una estèla es un esclat de fust, bèl o menut (pichonèl).
|
Un estelon es una estèla pichona / pichonèla / menuda.
|
Una fada es una femna imaginària que a de poders fabuloses.
|
Una fanfaronada es una gasconada, una espanholada.
|
Çò faub, çò faubèl, çò faubet es una color que tira sul rossèl.
|
De ferralha es un montet de fèrres vièlhs (o de fèrs vièlhs).
|
Una ficha es un flòc de carton que i se mençona quicòm dessús.
|
Una pèira ficada es una pèira plantada, pas una pèira levada.
|
Un fòli (del latin folio) es un fuèlh de libre o de manuscrit.
|
Una fregièira es un bojal, un respiralh de cavas de formatge.
|
Las frontièiras son los limits que desseparan los paises,
|
Una clau galièira es una clau que a tròp de jòc dins la sarralha.
|
Far una gansa a un correjor : li far un nos en forma d'anèla.
|
Un genocidi es la destruccion programada d'un grop uman.
|
Un genocidi pòt èsser racial, religiós, cultural, linguistic.
|
Una saca tota gòfi a es una saca tota confla de pluèja.
|
Una incisa es una parentèsi corteta dins una frasa.
|
Ço ditz - Ço disiá - Ço diguèt - Ço dirà ... son d'incisas.
|
Lo mond entièr. Sèm pas lo centre del mond entièr.
|
Lo mond ancian (los tempses ancians). Lo mond novèl.
|
Una color pissosa (pissarosa) es fòrt tèma e delavada.
|
Una beluga es una esteleta que giscla de per un fuòc.
|
Se cremar: se brutlar; se rimar / se rabinar; se brossar.
|
Far rabas: quitar son pagés abans la trima de l'estiu,
|
Far rabas se ditz tanben cagar sus la lata / racar / isalar.
|
La linha de flotason d'un batèu se sona tanben linha de carga.
|
Se per aquò (s'es aital), ne parlem pas mai!
|