Una agaça espelinsava (estripava) una carraunhada.
|
Una vaca bartassièira es una vaca qu'a tendéncia a s'enfugir.
|
Lo jac-a-jac-a-jac de las agaças m'agaça bravament.
|
Una feda garnada rauqueja (es enraucada) quand biala.
|
Ranas e gòrps rauquejavan, rauqueja que rauquejaràs.
|
La tripalha de la feda espotida s'asondava sus la rota.
|
L'escorpion de Montpelhièr es verenós, pas lo de Grassa.
|
Una colòbra vergada (raiada) es una sèrp bigarrada.
|
La mosca vennenièira (la mosca gròssa) la pòdi pas véser!
|
La maura (la porcèla / la truèja) voliá pas arredre (far tetar).
|
Aquela vaca es plan desmargada, marca que vedelarà lèu.
|
L'agla e l'aglàs son de predators (d'aucèls de rapina).
|
Una portada de canhons se ditz tanben una canhotada.
|
L'ase, lo pauràs, de forçar, tirava l'araire en petonejant.
|
Patac-patac-patac! un caval arribava als grands quatre pès. |
Lo veterinari lor diguèt que lor vaca aviá trapada una mastiti.
|
La margassa (lo tarnagàs) es una mena d'agaça fèra.
|
Sèrps e cans pelmudan : las sèrps càmbian de pèl; los cans, de pel.
|
Aquel can quita pas de lofar: arrèsta pas de vessinar!
|
Lo gresièr es l'estomac de la polalha o de l'aucelum.
|
Una cardonilha es un aucèl que s'avida de granas de cardon.
|
Una carrònha o una carraunhada es un cadavre de bestial.
|
La tartana (busa) se laissèt càser (tombar) sul lapinon.
|
Un catàs / un cataràs es un crup (cat non desmasclat).
|
Aquela cata quita pas (arrèsta pas) de catonar (de far de catons).
|
Catonejar vòl dire quitar pas (arrestar pas) de catonar.
|
Los canhons camavan (sinholavan), que volián tetar.
|
La tartana se laissèt caire (tombar) sul ratàs (rat gròs).
|
Las sèrps an una lenga bifida (una lenga fenduda).
|
Una cabra bocal es una cabra de boc (de letz / en calor).
|
Las banas d'un grelh valon pas las banas d'un buòu.
|
Aqueles buòus son pas de bana (s'endevenon pas al jo).
|
I a de cabras banudas e de cabras bontas (sens banas).
|
Un bardòt es un bastard estèrle de caval e de sauma.
|
L'ase se bardissava (s'alimenava) per l'èrba del codèrc.
|
Un brau es un borret, un vedelàs (gròs vedèl) d'un an.
|
Un muòl bronca (trabuca) mens que non pas un caval.
|
Bronzinar es far lo bruch d'una abelha, d'un bordon.
|
Una ardada de lops vòl dire una tropelada de lops.
|
L'èga (la cavala) se despolinèt (arribèt pas a tèrme).
|
Cal despopar (destetar) aquel vedelàs que crèba sa maire.
|
Aquò fa lo segond còp que la maura se desporcèla.
|
Las fedas cauman (fan ochava, se pausan) quand fa tròp caud.
|
Un vedèl cambalong es un vedèl qu'es nautcambat.
|
Una cloca es una galina (pola) coaira (que coa) o maire.
|
Una clocada es la coada de poletons d'una cloca maire.
|
Un can content bolèga la coa (la coeta) : coateja, coeteja.
|
La cata cochava (velhava) la mirga despuèi un moment.
|
Lo cocorocó es lo quiquiriquí d'una galina (d'una pola).
|
La cocuda es la feme del ) ">cocut que pon pas dins son nis.
|
Los pòrcs coínan vòl dire que butan un cridal fòrt agut.
|
Un caval liquid a pas cap de vici de conformacion.
|
Cal pas alisar un cat a contrapel, qu'aquò li agrada pas.
|
Faguèt copar (desmasclar / enrengar) son crup (catàs).
|
Una corbièira es l'airal ont anisan de gralhas (cornelhas).
|
Barrar vòl dire aver lo somés confle de lach.
|
Las vacas an barrat, las fedas tanben (an lo somés confle).
|
Vaca o feda desmargada (que va vedelar, que va anhelar).
|
Aquela vaca a transportat (a vedelat pus tard que previst).
|
Feda esquinaregada (que son rastèl es entraucat dins lo grais).
|
Lo rastèl d'una feda es lo rastèl de l'esquina / l'esquina.
|
Dins un òrt, las babaraudas (las trenca cebas) son lo diable!
|
Los aucelons al nis badan (obrisson lo cais la boca en grand).
|
La balena es de luènh l'animal pus gròs de totes, o sabiás ?
|
Alatejava alateja qu'alatejaràs, mas se podiá pas envolar.
|
Las fedas bialan (bèlan) quand son aganidas (quand an talent).
|
Un colar es una cadena, una correja al torn del còl d'un animal.
|
Aquela vaca es plan liquida : a pas cap de defaut de res.
|
Los agaçats son los pichons (los aucelons) de l'agaça.
|
Tanlèu s'ajaire per vedelar, la vaca faguèt las aigas.
|
Bufes pas tant, que de sèrps, i n'a pas aitantas coma dises.
|
Una sèrp, en lenga parlada, es una colòbra, pas una vipèra.
|
Cal pas alandar (delargar, sortir) las fedas amb la pluèja.
|
Un uòu batairòl es un uòu qu'es pas estat fecondat.
|
Granhòtas, grapauds, blandas, tritons ... son de batracians.
|
Als pòrcs lor agrada de se baudrejar dins un fangàs.
|
Aquel galhòfre (galhàs) becava totes los mainatges.
|
Las galinas (polas) becavan lo gran de la saca traucada.
|
Doas tortoras qui tavan pas de se bequejar amorosament.
|
Aquela gòda (feda vièlha) la cal far partir per la mòrt.
|
Lo bestial bom (o bovin) son las vacas e los buòus.
|
Lo bestial lanut (lo bestial ovin) son las fedas e los motons.
|
Als pòrcs lor agrada de se bordelar (de s'alimenar).
|
Cèrcan de borrilhs (floquets) de lana per anisar (far lor nis). |
La vipèra aspic es mai de crentar que non pas las autras.
|
Lo bestial lo cal assalar (li donar de sal) regularament.
|
Cresi que s'assalvatgís (ven salvatge) en lòc de s'aprivadar.
|
L'auca es la femèla (la feme) del gabre / (la feme de l'auc).
|
L'aucelum / l'aucelhala son totes los aucèls en general.
|
Lo passerat es un aucèl teuladièr (un aucèl de teulada).
|
La polalha: gais (pols), galinas (polas), aucas, rits, pincardas ...
|
Un corroco es un cant de galina (pola) qu'imita lo del gal.
|
Lo Leopòld a una canha cortina (de la coa copada).
|
Los cussons (cossons) son de babas d'insèctes rosegaires.
|
Aquela feda es una cranca (una gòda venguda als cans).
|
Una arpinada (engraunhada) de crup (de catàs) li !aurèt la man.
|
Se son plan arribadas (se son plan assadoladas) las fedas.
|
Lo conilh (lapin) s'arruquèt (s'amaguèt) darrièr un rocàs.
|
Aquela galina lo canhàs la descuoissada (escoissada).
|
Un tòr es un vèrm que rosèga (que trauquilha) lo fust.
|
La vaca es plan desmargada : es a mand de vedelar / va vedelar.
|
L'agaça acimèla son nis a la pus cima (sus la branca pus nauta).
|
Aquel can quita pas (arrèsta pas) d'acorsar los cats.
|
La vaca se desvedelèt (abortiguèt / perdèt lo vedèl) abans tèrme.
|
Una dameta es una bresaga (una cavèca / una nuchola).
|
Lo darnagàs (la margassa / lo margassàs) : l'agaça batalhièira.
|
La cloca a dètz-e-sèt uòus de bons e tres de batarèls. |
Una decesa (una marrana / una pèsta) terribla afrabèt lo bestial.
|
Una galina (una pola) crestabessa es una galina crestadobla,
|
Crestar vòl dire galhar una galina, en parlant d'un gal.
|
Los cròcs d'un canhàs reguèrgue son totjorn de crentar.
|
L'escrabida es un crustacèu de riu fòrt presat (estimat).
|
Cambaròtas, crancs, langostas son de crustacèus de mar.
|
Los cussons son d'insèctes que trauquilhan tot çò qu'es fust.
|
Laureta èra tanben un nom de vaca que laurava plan.
|
L'abelha que te fissa se desfissona (pèrd son fisson).
|
Delargar: far sortir lo bestial; abandonar son nis.
|
Seriá ora de desmamar (de destetar) aquel vedelàs.
|
Un aucelon desplega sas alas per èsser capable de s'envolar.
|
Quand las galinas regajan (pèrdon las plumas) pònon pas.
|
Los cans butan vòl dire que japan en acotissent quicòm.
|
D'unes aucèls anisan dins una cabòrna (cavitat) d'arbre.
|
Una vaca cabrèla a de banas quilhadassas (plan quilhadas).
|
La cabra ven pas que de cabridar (de far un cabrit).
|
La cloca a desabalida (a pas abalida / capitada) sa clocada.
|
Se cavalejar vòl dire se quilhar al cuol d'una autra vaca.
|
Las vacas que son de buòu (que son de letz) se cavalejan.
|
Una cavèca es una nuchola (una mena d'aucèl de nuèch).
|
Als cans lor agrada de se chimpar (se trempar dins l'aiga).
|
Un cicne qu'anisa o que coa pòt atacar un nadaire.
|
Per far descoar la galina l'embarrèt jos un panièr capvirat.
|
Desclocida, la galina clossissiá pas pus, qu'èra descoada.
|
Las anhèlas son descoetadas per facilitar lo mólzer.
|
Trapat al tracanard, lo guèine (lo volp / lo guinèr) se descoetèt.
|
Un doblenc es un borret o, tanben, un moton de dos ans.
|
Una doblona es una borreta (una vedèla) de dos ans.
|
Una cavala pòt èsser docila o, al contrari, reguitnosa.
|
Libellula es lo nom scientific de la domaisèla (de la fissa sèrp).
|
Fòrça abelhas e una reina que se'n van d'un bornhon eissaman.
|
Un eissam es fum d'abelhas qu'eissaman amb una reina.
|
Un eissam de moscas vòl dire tot un fum de moscas.
|
Un caval embalat (embaurat) a perduda tota retenguda.
|
Embaurada (espaurugada) la cavala s'embalèt a grand galòp.
|
Embaugit (espaurugat) l'aucelon se prenguèt la volada.
|
Embauradas (embaugidas) pels tavans las vacas isalèron.
|
Isalar vòl dire s'enfugir al brutle a causa de las isalas (dels tavans).
|
Los cats s'enarcan sovent, las vacas tanben quand se lèvan.
|
Aquel canhàs m'encaluquís las fedas ! (las me fa venir calugas).
|
Aquel paure can a los ucles (los uèlhs) totes encassidats.
|
D'ucles encassidats son envescats (empegats) de cassida.
|
La cassida (la laganha) es un liquid vescós secretat pels uèlhs.
|
D'ucles laganhoses es donc çò meteis que d'uèlhs encassidats.
|
De quand en quand (còp o autre) una vaca se desbanava.
|
Una cabra bonta es una mena (una raça) de cabras sens banas.
|
La lapina se desborra per far lo nis abans de lapinar.
|
Lo conilh s'encaunèt (s'encavèt) jos un rocàs que fasiá cauna.
|
Un conilh es puslèu un lapin salvatge qu'un lapin domètge.
|
La malautiá de la vaca falorda es una decesa terribla.
|
Una decesa es una mortina, una pèsta, una marrana.
|
Lo veterinari ditz qu'una decesa se ditz tanben « epizootia ».
|
Tot lo país s'enconilhèt (foguèt envasit de conilhs) lèu fach.
|
S'enconilhar: s'acoconar coma un conilh (lapin salvatge).
|
Lo guèine s'encrotèt (s'encavèt) dins un trauc.
|
Aquel vedèl s'es plan encueissat (a mesas de bravas cuèissas).
|
«L'èga (la cavala) a trapat lo farcin », nos diguèt lo veterinari.
|
La mirga, de s'enfilar dins una redent (fenda), escapèt al catàs.
|
«Aquela puta de vaca m'a enfoirat ! » s'escridèt lo veterinari.
|
Las abelhas s'enfuronan se son desrengadas per temps auratjós.
|
L'èga (la cavala) s'es engarrelada (es venguda garrèla).
|
L'èga (la cavala) s'engerdèt (agèt paur) e s'embalèt.
|
Las grivas s'engorgolan (s'encigalan, s'embriagan) amb de rasim.
|
Un canhàs rodava a l'entorn (tot lo torn) del polalhièr. |
L'entrefuèlh es de trefuèlh pichonèl que lo bestial se'n congosta.
|
Quand te sarras d'el, lo grelh s'entuta (s'amaga dins sa tuta).
|
Agacha consí lo can s'esbiçòla (s'alimena) pel prat.
|
Cal escarnir (descoratjar) lo canhàs que nos desfata las galinas !
|
Lo crup (lo catàs) agèt lèu escofiat (confessat) l'aucelon.
|
Los cans escompissan (pissan sus quicòm) per marcar lor domeni.
|
La lèbre s'escondèt (s'amaguèt) darrièr una mata d'èrba.
|
L'escruvelar d'un crustacèu es pas totjorn de bon far.
|
Las galinas esgajan quand pèrdon lors plumas vièlhas.
|
Quand las galinas esgajan, plegan de pòner (póner, pondre).
|
La vaca s'espalussava contra la camba d'un garric.
|
L'esparvièr es lo moisset gris, pas la tartana (pas la busa).
|
Los poletons espelisson (naisson) al cap de vint-e-un jorns.
|
Los de ma cloca espeliguèron pas, que lo tròn los tuèt.
|
Lo meu can es esperronat doble, aquò marca qu'es de flor.
|
Per s'espesolhar, las galinas s'alimenan per la posca.
|
Los monins s'agradan de s'espesolhar un a l'autre.
|
Un esplumissal es una pèrdia de plumas dins una batèsta.
|
Al sens figurat es una tanada, una rosta o una curlida.
|
Un caval de bon estilar es un caval de bon domdar.
|
Lo bestial bom de Roergue-nòrd estiva sus Aubrac.
|
Del fen ratat (passit pels rats) las vacas ne fan estralh (palhat).
|
Las fedas an estralhada (tralhada, pompida, somsida) la civada.
|
L'aucelon s'anèt estujar dins un trauc longarut de la paret.
|
Lo fafièr es lo papach (lo gresièr) de la polalha e de la volalha.
|
Un anhelon falord es un anhelon qu'a trapat lo tordís.
|
Lo pòrc es fangassièr: s'agrada dins la fanga o dins un fangàs.
|
Lo farcin es una mena de malautiá del bestial cavalin.
|
Faubeta es lo nom d'una vaca que sa color tira sul rossèl.
|
La fedalha (lo fedum), es a dire las fedas en general.
|
Una fedassa es una feda gròssa. Una vacassa es una vaca gròssa.
|
Una bèstia fèra es una bèstia salvatja e ferotja (feròça).
|
Gara! qu'aquel can finís que mordís : finís per mordir.
|
Nòstre can Labrit fintoneja pertot (agacha e flaira pertot).
|
Lo fisson d'una abelha es lo dard que s'espinta endacòm.
|
Una flocada de moscas : una granda quantitat de moscas.
|
L'èga (la cavala) quitava pas de foalhar las moscas amb sa coa.
|
A còps de coa, l'èga foetejava las moscas per se n'aparar.
|
Una vaca fòla (falorda, caluga) patís d'encefalopatia,
|
Las fondas son los pès (las patas) de darrièr d'un animal.
|
Mesfisa-te, qu'aquela muòla vira las fondas (pètna) !
|
Los aucelons venon de fòranisar (d'abandonar lor nis).
|
Una vaca forcuda a las banas viradas cap endefòra.
|
A las gralhas lor agrada de se despesolhar sus un formiguièr.
|
Un formiguièr es l'airal que de formigas i an anisat.
|
Una vaca francassa es una vaca fòrt (bravament) franca.
|
Quand lo temps fregís tròp, las irondèlas se mudan cap al sud.
|
Las vacas se frelhan sovent contra la camba d'un arbre.
|
La coeta del can fringolhejava (coetejava) que jamai.
|
L'esquiròl es un animal frugivòr (que s'avida de frucha).
|
Macarèl de macarèl ! aquela puta de can m'a gafat !
|
Quand gaginan las galinas, plegan de pòner ( de pondre).
|
Gaginar vòl dire pèrdre las plumas, cambiar de plumatge.
|
Una gaidèla (una garlesca, una vernhòla) es un vairon.
|
Las galinas se galaminan per las cendres o per la posca.
|
Los pòrcs, eles, tant aiman se galaminar dins un fangàs.
|
Un brave gal, ço dison, galha (feconda) tretze galinas.
|
Un uòu de galina qu'es pas estada galhada es batairòl (es bufèc).
|
Un buòu galhat es un buòu calhòl (vairat / de doas colors).
|
Un galhòfre es un galhàs (un gal gròs e meissantàs).
|
Una galinèla (una galinastra) es una galina d'aiga.
|
Una feda garnada es una feda que patís de rauquièira.
|
Una garcha es una gòda (feda vièlha) venguda bufèca.
|
Un vedèl garralong es un vedèl nautcambat (cambalong).
|
Aquela canha es de gest (de letz), que sarra los cans.
|
La gestacion de l'elefanta dura 640 jorns (mai de 21 meses).
|
Vesi encara los uèlhs globulosas d'aquela fòca (buòu marin).
|
Los pòrcs son golafres (manjan fòrça e golardament).
|
Los gorgolhs (brians / sirons) se son atacats a la vianda.
|
Gorgolhat vòl dire rosegat (trauquilhat) pels gorgolhs.
|
Gos, gossa: can, canha (e tanben tèrme fòrt insolentaire).
|
La gossalha (la gossatalha) : totes los cans en general.
|
Una granha o una granhòta es una granolha pichona.
|
Lo coarnar: lo crit enraucaut e desagradiu de la granolha.
|
La grapaudalha: los grapauds o los batracians en general.
|
Una vaca se gratussava (se gratava) contra la camba d'un fau.
|
Grépia: manjadoira pel bestial ovin, bovin o cavalin.
|
La Guina èra lo nom d'una vaca nòstra, color de guina.
|
Un guit es un rit (un tir). Un guiton es un riton (un tiron).
|
L'uèlh imbecil e redond de la galina (pola) m'a totjorn estonat.
|
Aquel brau es indomdable : pòt pas èsser domdat (vencut).
|
Insecticid vòl dire qu'empoisona (que tua) los insèctes.
|
Un insecticida es una potinga (una dròga) per tuar los insèctes.
|
L'isala es una mena de tavan que fa isalar lo bestial bom,
|
Isalar vòl dire s'enfugir a causa de fissadas d'isalas.
|
Las vacas isalan quand podon pas pus endurar los tavans.
|
Lo jaç d'una lèbre es l'airal (l'endrech) que la lèbre i se jai.
|
Una jaça es una cabana (un cabanàs), (un abric) pel bestial.
|
Un pòrc janés a las sedas de l'esquina viradas devèrs la coa.
|
Un jap o un japal es lo cridal d'apèl o de menaça d'un can.
|
Unajapada es una seguida de japs (una seguida de japals).
|
Un japadís o una japadissa es un japal que s'esperlonga.
|
Las lacaunas de La Cauna son de bravas fedas lachièiras.
|
Una langasta es un acarian que chuca lo sang de fòrça mamifèrs.
|
Aquel burre, lo catàs lo lequèt, lo lequèt e lo relequèt.
|
Una leuja: un iruge / una tira sang / una sangsuga.
|
Una lobatièira (una lobièira) es un airal frequentat per de lops.
|
Un animal longicòrn es un animal qu'a de banas longas.
|
Lo capricòrn es longicòrn. La banaruda es longicòrna.
|
La banaruda (l'unicòrn) es un animal mitic d'una sola bana.
|
Una lucèrna (luseta / luscambra) es un babau lusent.
|
Una luciòla es un coleoptèr volaire que da pers. del sing. Ten-lo coma cal. ">ten fuoquejat.
|
Una machòta es un aucèl de nuèch sonat cavèca o nuchola.
|
Las cabras, foligaudas que son, de plan mal gardar son.
|
Lo mal cuc es una fleumièira virala de las vacas que ne crèban. |
La ò ' br )« mandragola » / « mandrigola » desform. de mandragòra. ">mandra es la feme del guèine (del volp / del guinèr).
|
Un anhelon manièr es un anhelon amairat per una autra feda.
|
Una feda manièira es una feda que fa tetar l'anhèl d'una autra.
|
Lo caval arnica (anilha, refernís) ; l'ase arnica (brama).
|
Anelar un pòrc vòl dire li cargar (li metre) un anèl al nas.
|
Un pòrc es anelat per fin de l'empachar de fosigar.
|
Las vacas s'enfugiguèron als grands quatre pès (al brutle).
|
Aquelas fedas an la coa pecolosa (passida de crotarèlas).
|
Un moissal es un moscalh (un bigal o un moscalhon).
|
Lo moissalum / la moissarilha : los moissals / los bigals en general.
|
Los escagaròls, las ustras, los muscles son de molusques.
|
Lo marfondum es una marrana dels cavals que los fa magrir.
|
Marmoton (contraccion de marre-moton) : marre, aret.
|
Una mastiti es una afeccion inflamatòria del somés. |
La maura (la truèja / la porcèla) faguèt una maurada de porcelons.
|
La colòbra de Montpelhièr es verenosa, mas opistoglifa.
|
Lo moton menaire es lo moton esquilat que mena lo tropèl.
|
Òm s'alassa pas de véser alatejar sus plaça lo merilhon.
|
Lo merilhon es una mena de falconet fòrt viu e ausard.
|
Un guèine (volp) es morreponchut. Una mirga es morreponchuda.
|
Una mortina : una marrana (decesa / pèsta / epizootia).
|
Los cavals se moscalhan (caçan las moscas) amb la coeta.
|
Lo moscalhum: las moscas, los moscalhons en general.
|
La mostèla es un mamifèr carnassièr que se ditz tanben la polida.
|
La motonalha vòl dire los motons e las fedas en general.
|
Un motonàs es un moton (un aret gròs) puslèu emmalit.
|
Lo muòl es un ibrid esteril d'èga e d'ase (de cavala e d'ase).
|
Caput (testut) coma un muòl. Cargat coma un muòl.
|
Lo bardòt es un ibrid esteril de caval e de sauma (feme de l'ase).
|
Un parelh de colombs, es a dire lo mascle amb sa feme.
|
La canilhassa pus borrudassa finís que ven parpalhòl.
|
Se cal totjorn mesfisar d'un parròt (d'un marran / d'un marre).
|
La mesenga coa dins son nis una quinzenada d'uòus.
|
Una nivolada (una nivol / un grand nombre) d'aucelons.
|
L'animalum nocturn : los animals que sortisson de nuèch.
|
La nuchola (la cavèca / la machòta) es un aucèl de nuèch.
|
La cata miaula (miauna) cada còp que vòl quicòm.
|
De miriadas de mosquilhs que dançavan, que dançavan ...
|
Una mitra de gal o de piòt es la quincairòla del gal o del piòt.
|
La passeronalha son los passerons (los passerats) en general.
|
Lo pat es lo rese (lo lagast) dels cans e lo berbesin de las fedas.
|
La pata-mosca es la mosca bòrlha de vaca, de buòu, de caval.
|
Las fedas patejavan (somsissián / tralhavan) la lusèrna.
|
Ai lo can que tremoleja de paur cada còp que tròna.
|
Los cans pantaissan (guèlsan / cleussan) tanlèu que fa caud.
|
Lo papach es lo fafièr dels aucèls, de las galinas, de las aucas ...
|
D'unas mesengas fan lor nis en pendolina (suspendut).
|
Una rata pennada es un animal pennat (provesit d'alas).
|
Los poletons an sovent la pepida que los entrepacha per s'avidar.
|
Aquel canhàs m'a mordida per una camba! ço diguèt la Maria.
|
Un can ausís fin mas a pas una brava percepcion de las colors.
|
Los cats quitan pas (arrèstan pas) de se perlecar (de s'esperlecar).
|
Perlon es lo nom d'un can de tropèl; Perlina lo nom d'una canha.
|
Lo vai-e-vèni permanent de las irondèlas me donava lo tordís.
|
Una pesolhada es una nisada de pesolhs o de negrilhs.
|
Aquel caval quita pas de petnar (de donar de còps de pès).
|
Petrolèron totes los estanhs per se desbarrassar dels bigals.
|
Son can Drac trapèt un pat e periguèt de piroplasmòsi.
|
La loira es piscivòra (s'avida / se noirís) de peissum.
|
La pissanha (la pissa / l'urina) del bestial anava dins la fòssa.
|
Lo nòstre vesin aviá una cavala pia (de doas colors).
|
Lo piutament dels passerats m'a agut sovent desrevelhat.
|
S'avidan, las balenas, de ton as e de tonas de plancton.
|
Lo guèine (lo volp) es polandrièr (aima fòrça los pols).
|
D'un pols (sens polsar) lo can agèt lèu sautat sus la lèbre.
|
Aquel fotralàs de canhàs m'a gafada (mordida) pel pompilh!
|
Lo marre pompissiá dels pès, marca que voliá trucar.
|
Quand las galinas iglajan (regajan) pònon pas pus.
|
Ongan (aqueste an), abans iglajar, las galinas an plan pòst.
|
L'ivèrn, las galinas pònon (ponon) mens que l'estiu.
|
Lo ponedor es lo panièr o l'airal que las galinas i pònon.
|
Una truèja (una maura) porcatièira es una truèja maire.
|
Nos cal far porquir (cobrir) aquela maura, qu'es de pòrc.
|
La portadura de l'elefanta se sarra de vint-e-un meses.
|
Las galinas (las polas) de la Gisèla an pòst tot l'ivèrn.
|
Lo conilh es prolific quicòm, que se reprodutz rapidament.
|
Los monins son de quadrumans ; cans e cats, de quadrupèdes,
|
Polidonèlas son, las alas quadruplas dels parpalhòls.
|
Lo caval galopava als grands quatre pès (al brutle).
|
Totas las fedas se quichavan (s'atassavan) contra la cleda.
|
Un porcàs de quatre quintals pesa dos cents quilòs.
|
Nòstre quiti can, nòstra quítia canha o manjarián pas!
|
Can rabassièr e pòrc rabassièr son de cercaires de trufas.
|
D'unes guèines (d'unes volps) e d'unes cans donan la ràbia.
|
La tartana rai (plana) sovent; es capabla de raire d'oras.
|
Las abelhas rampèlan (alatejan per airejar lo bornhon).
|
Un buòu rancós, un moton rancós son estats mal demasclats.
|
Los aucèls randalièrs vivon per las randas (pels tèrmes).
|
Lo can descaunèt (descavèt) un conilh que li escapèt.
|
Sas fedas ranquejavan, qu'avián la ranquièira (la garrelièira).
|
L'agla, lo milan, la tartana, lo moisset son d'aucèls rapaces.
|
Los aucèls de rapina son los aucèls rapaces en general.
|
Una feda qu'a rasat a perdudas totas sas dents de marca.
|
Una èga (una cavala) qu'a rasat a uòch (uèch) ans.
|
Lo rat taupièr es totjorn estat la pèsta de l'ortalièr.
|
Los cats raumi nan (rondinan de plaser) quand son contents.
|
Los anhelons bingan (rebingan / espingan / trepan) de contunh.
|
Las canilhas se las tòcas te fan rebolhar (te fan prusir).
|
Aquel can a de nièiras a rebondum (aicisèm / a foison).
|
Lor agrada als pòrcs de se rebordelar (de s'alimenar) per la fanga.
|
Alisar un cat d'a rebors (a repel) se fa pas, que li agrada pas.
|
Lo can rebotina (reganha / rom èga) quand lo cat se sarra.
|
Las fedas son golardas de rebrondilhas (de rebrondum).
|
Los tavans rebronhisson dins la calorassa de l'estiu.
|
Un cat que cabussa, e mai de fòrt naut, se recaça un pauc totjorn.
|
Aquel paure ase estacat quitava pas de recanar (de bramar).
|
Muòls e muòlas son plan sovent fòrt recapis (reguitnaires).
|
Aviam una cabrassa de las banas recàpias (viradas enrè).
|
Lo guèine se reclamèt dins sa tuta, e vèni-me quèrre!
|
Un recordon es un tardon (un anhelon d'anhelada ena part d'una minuta ; classa de segonda. ">segonda).
|
Los bornhons los aviá pas encara recurats en setembre.
|
La recurilha (los estrosses de frucha) se'n congostan las galinas.
|
La mirga s'estremèt (s'amaguèt) dins una redent de la paret.
|
Quand la seu cavala refernís, la Leontina s'estrementís.
|
Aucèls e galinas ... regajan (regaginan) : càmbian de plumas.
|
Lo canhàs quitava pas de reganhar las dents e de rondinar.
|
Los duganèls regassan (rebotisson) lors ucles (lors uèlhs) redonds.
|
Los pòrcs quand ne vira se regòlan (s'alimenan) per un fangàs.
|
Los favards regolan dins la gòrja de lors favardons.
|
Aquel muòl a la meissanta tissa de reguitnar ( de petnar).
|
Los cats lor agrada pas d'èsser alisats a repel (a rèirepel).
|
Relenquida (abenada), la lèbre s'abandonèt als cans.
|
Los canhs remenan (bolègan) la coeta quand son contents.
|
Lo carcanar de las ranas es bravament desagradiu.
|
Repaissava (apasturava) lo bestial dos còps per jorn.
|
Quand las galinas se repluman pònon pas mai (pas pus).
|
Aquel can de tropèl val pas res per res per far las viras.
|
Una maura, quand fa tetar, rafala (rondina de plaser).
|
Veiràs las milanta lusetas que, de nuèch, fuoquejan pels olius.
|
Reservàvem d'aigardent per ne medicinar lo bestial.
|
Lo caval resistissiá fèrm als òrdres de son cavalièr.
|
Ressarra, lo freg, lo cuol de las galinas (pònon pas pus).
|
Son las rèstas de çò que lo bestial a estraçat (destriat).
|
Èra pivelat (falquetat) per las revirondas de las irondèlas.
|
Los dos marres se rocavan (se trucavan) de contunh.
|
Aquela feda es talament ronça qu'es venguda als cans.
|
D'una ronçada, lo canhàs se roncèt (se getèt) sul catàs.
|
Aquela gòda es una ròssa, la poirem pas jamai engraissar.
|
Aquela vaca pissa lo sang, la cal far partir al pus lèu.
|
Un can que sortís de l'aiga se saqueja per se secar.
|
D'anhelons sautejavan (espingavan / trepavan) pels prats.
|
L'aucelon nafrat sauticava, lo paure, sens se poder envolar.
|
Una vaca de buòu, la cal far sègre (la cal menar al taure).
|
L'auca, la sèrp, lo cicne ... siblan (siulan) quand son en colèra.
|
Quand las irondèlas vòlan bas marca (es signe) que vòl plòure.
|
Lo can sinholava (gemegava) defòra, que voliá dintrar.
|
Aquela sobralha (aquela maurassa) nos farà un brave masèl.
|
De fen solumat o ratat, vacas e fedas ne vòlon pas.
|
Aquela feda a pas grand somés, la cal far partir (vendre).
|
D'unas vacas an una somessa enòrma (un somés enòrme).
|
Aquela èga (cavala) somet (met de somés), polinarà lèu.
|
A mon can li agrada de se chimpar dins las sompas.
|
Aquela mena de can mossegariá (mordiriá) son mèstre.
|
Anhelons, cabridons, vedelons ... sosbatejan lor maire.
|
Caliá totjorn sosbatejar las fedas per ne tirar tot lo lach.
|
Quand i a subrefais (subrecarga) la muòla refusa de tirar.
|
La cocuta substituís son uòu al d'una autra aucèla.
|
Aquela vipèra li faguèt un brave subte (una paur granda).
|
La Rossèla s'es desbanada, li demòra pas que lo sucèl.
|
La lana surja de las fedas la vendiam aital, sens la lavar.
|
Amb lo marin (amb l'autan) las tal pas talpejan (tunan) mai.
|
Coma nosautres, lo bestial se tanca (se planta) per pissar.
|
Aqueles aucelons an los tanòcs, montaran lèu las agulhas.
|
Cal daissar tarir aquela vaca, si que non vendriá als cans.
|
Aquel taure, li menavan a taurir las vacas de buòu.
|
Ni per capejar o coetejar, los tavans fissavan vacas e buòus.
|
Se prenguèt una tavèla (un bastonàs) per s'aparar de las sèrps.
|
L'aigatge (la rosal) poetiza las telaranhas de pels camps.
|
Una vaca tendrièira es una vaca que ven pas que de vedelar.
|
La Calhòla es a tèrme o a passat tèrme, vedelarà lèu.
|
Lo guèine (lo volp) agèt lèu fach de se terrar dins sa tuta.
|
Cada aucèl, cada autre animal a son territòri plan marcat.
|
La maura (la truèja) ven de porcelar: a dotze tessons.
|
Un bornhon atac at per la tinha te donarà pas grand mèl.
|
La tocada de vacas (la vacada) èra menada pels tocaires.
|
Tòca (mena) son bestial pas que de brandir son agulhat.
|
Los aucèls quistavan de trachèls de lana per bastir (per anisar).
|
La Cabrèla a totjorn transportat d'una brava setmanada.
|
Agèt una vaca que se conflet pel trefuèlh del codèrc.
|
A solelh tresmont (a solelh colc), la nuchola se brandís.
|
De jorn e de nuèch, los singlars trèvan pels camps nòstres.
|
Las triaduras de la cosina, las galinas ne son lemfras.
|
La maura (la truèja) nos a facha una trujada de porcelons.
|
Avèm la truèja (la maura / la porcèla) que va porcelar.
|
De còps que i a, lo cant del mèrlhe sembla trufaire.
|
Un can trufièr cèrca pas de trufets (de patanons), mas de rabassas.
|
Las galinas tufadas an una tufa (un tufet) de plumas sul cap.
|
Una galina còlplumada a pas ges de plumas pel còl,
|
La sèrp s'engulhèt dins sa tuna e la poguèrem pas dessobtar.
|
Los uèlhs de las agaças pòrtan luènh, que i veson fin.
|
Las fedas turgas las fasèm partir (las vendèm) per la mòrt.
|
La nuchola (la chòta) rebotissiá sos ucles redonds.
|
L'udolada del chòt, la nuèch, me desagrada pas brica.
|
Udola (jangola) mon can quand sonan las campanas.
|
M'agrada d'ausir la nuchola que uca dins lo silenci de la nuèch.
|
La banaruda (l'unicòrn) es unicòrna (n'a pas qu'una).
|
La cocuta es unipara (pon pas qu'un uòu) e coa pas.
|
Quand se delarga lo grand freg, las galinas se despònon.
|
Una vaca per la mòrt, d'en primièr la cal reparar (engraissar).
|
Quand amontanhan las vacadas, es un espectacle de véser.
|
Las vacivas, las desseparam de las fedas de lach.
|
A facha partir la Calhòla que voliá pas prene de buòu.
|
Se pòt pas venjar d'aquel caval recapi (lo pòt pas domdar).
|
Ai una vaca que s'es ventrada (conflada) per la lusèrna.
|
La colòbra de Montpelhièr a de veren, mas te pòt pas fissar.
|
La porcèla es de pòrc, la nos cal menar a verrir (al vèrre).
|
Lo muòl, ne pòdon pas tirar res, qu'a lo vici dins l'ase.
|
Los aucelons menan magre vida quand i a fòrça nèu.
|
Lor can de pastre fa totas las viras sens èsser comandat.
|
Lor canhàs me virèt las dents e manquèt a me gafar.
|
Siái pivelat pel vòl rapid dels faucilhs (dels martinets).
|
Una volada d'arondas o de faucilhs es un poèma dins lo cèl.
|
Quand las irondèlas vòlan bas, aquò marca la pluèja.
|
Los aucelons vòlan ; la polalha fa pas que volatejar.
|
Entre nàisser, los porcelons son programats pel masèl.
|
Quand aquò lo trapava l'ase nos polinava lèu fach.
|
Trimaràs a reparar ta vaca per la vendre per la mòrt.
|
La canha Perlina nos fasiá las viras a la perfeccion.
|
Per aquela tenguda las fedas i s'agradan quicòm (aicisèm).
|
Las fedas te desfatan lo brost de fraisse qu'es pas de creire.
|
Abeuràvem dos pòrcs, un per nosautres sangnar, un per vendre.
|
Sautava l'esquiròl dins de sus una branca sus l'autra.
|
A rasa de nuèch, las ratas pennadas volatejavan pel vilatge.
|
Tanlèu las véser, amb un agulhat, assajàvem de las desquilhar.
|
Las cabras se ténon dispèrsas, las fedas s'atropèlan.
|
Lo vòstre can m'a gafat per l'esquina de la camba.
|
Se t'a gafat pel gras de la camba se petaçarà del tròç.
|
Lo factor, lo can dels Benesets lo gafèt pel pompilh.
|
E mai las fedas s'emprunavan se i fasiam pas moment.
|
Lo mascle que li metèrem lo li metèrem ja un pauc tard.
|
Avètz pas pro plaça pel sòl sens anar de mai trepar pel claus?
|
Lo vedèl d'aquela vaca ganha pas, qu'es pas fasent.
|
Uèi, t'aconselhariái pas de t'anar fretar a las abelhas.
|
Tanben me gardèri plan me m'anar passejar cap als bornhons.
|
Tanlèu nascuts los anhelons lor acorchàvem la coeta.
|
Aquela canha lo mai la sonàvetz, lo mai s'enanava.
|
Aquel can nos ennièira l'ostal! (l'emplena de nièiras).
|
Un pòrc enrengat (sanat / desmasclat) engraissa mai.
|
Un aucelon s'èra enromegat (èra presonièr dins de romes).
|
La sèrp s'enrotlèt a l'entorn de ma camba esquèrra.
|
Plan sovent los cats e los cans s'enròtlan per dormir.
|
Sas fedas se son ensedadas (confladas de fuèlhas d'amorièr).
|
Una vipèra li partiguèt de pels pès que li faguèt subte.
|
Lo canhàs la mordiguèt pel pompilh de la camba drecha.
|
Lo vesc es la marca segura d'un passatge d'aucèls.
|
Lo becabòsc (lo pic) nos traucava totes los bornhons.
|
As aquí un vedèl fasent que trimaràs pas a lo vendre.
|
L'aucelon a bastit sus una branca bessa (sus un forcat).
|
Gasta pas que las fedas fagan de bessonadas (dos anhèls).
|
La galinassa (lo fems de galina) es un fems de primièira.
|
Una garramanha (decesa / marrana) se delarguèt pel país.
|
Per la pesanha (la garrelièira) de las fedas, d'òli de cade!
|
Quand li montèri sus la coeta lo cat reneguèt de dolor.
|
Un romegàs, per un porcàs, val pas un tautàs (un fangàs).
|
De somiar a qué te sabi ieu la cata rongava de contunh.
|
Totas afasendadas las formigas carrejavan de palhusses.
|
Pel pus mai, aquel pòrc fa benlèu dins los dos quintals.
|
La maura se desporcelèt e la faguèrem partir per la mòrt.
|
Son porron (pòrc marin) ven de porronar, qu'es una parrana.
|
Las escarabissas, al jorn de uèi, i n'a pas un fòrça.
|
L'èga (la cavala) enilhèt tanlèu que vegèt son mèstre.
|
Lo meu vedèl es doble pus cuoissut que non pas lo teu.
|
Lo trinquet es lo rastèl de l'esquina d'un pòrc maselat.
|
Se pòt pas consolar que totas sas abelhas li sián mòrtas.
|
Tres jorn i a, faguèri venir lo veterinari per la cavala.
|
Una fraissa es un fraisse feme (femèla).
|
Una fraissa es tanben una maura jove qu'a pas encara porcelat.
|
Aquela canhassa finís que mordís: finís per mordir.
|
Cal desamairar (destetar) aquel vedelàs, que crèba la vaca.
|
Un caucinard, una caucinarda : moton o feda de cauce.
|
La falordièira es la malautiá de la vaca falorda (caluga).
|
Son èga (sa cavala) a una raia negra sul rastèl de l'esquina.
|
Aver barrat es aver lo somés confle de lach que jamai.
|
Son talament conflas (sadol as) que fedas e vacas an barrat.
|
Una gamata es un nauquet que i se met lo manjar de la polalha.
|
Garda-ta de fisar un cabrit a una cabra qu'a pas noirit.
|
L'òli de cade desenfècta fòrt plan los pès de las fedas.
|
Es lo vòstre can que m'a desgaradas (desrengadas) las fedas !
|
Un còp desarnescat, l'ase ne petnèt de contentament.
|
Avèm una vaca que s'es entreulada (conflada amb de trefuèl). |
Las fedas de mólzer an la coa escabassada (magencada).
|
Un escabòt es un un tropelon, e non pas un escabèl.
|
L'estun (la pissanha) de l'estable s'escampava per la carrièira.
|
Los buòus cagavan sus la lata quand forçavan tròp per tirar.
|
La vacada dels Condominas pasturava pel pastural.
|
Avián pas, las nòstras fedas, cap de tenguda planièira. |
Tanben, caliá que s'acontentèsson de tengudas termudas.
|
Un aucèl muralhièr es un passerat qu'anisa dins una paret.
|
Enclavelada, l'èga s'engarrelèt mas ne gariguèt.
|
Lo tesson sisclèt quand lo trapèron per las aurelhas.
|
Los singlars nos an afrabat un brave campat de milh.
|
Un can reganhut, fugiscas pas! avança cap a el, recuolarà.
|
Pus englajada que non pas ieu, la vipèra s'estremèt sulpic.
|
Los cats se recaçan plan melhor que non pas los cans.
|